les Gavarres

Megaupload ha mort, qui se'n recorda de Napster?

2012-01-25T19:05:00.000+01:00

Napster era un servei de distribució d'arxius de música (en format MP3) i pioner de les xarxes P2P d'intercanvi creat per Shawn Fanning. La seva popularitat va començar durant l'any2000. La seva tecnologia permetia als aficionats a la música compartir les seves col·leccions de MP3 fàcilment amb altres usuaris, la qual cosa va originar protestes de les institucions de protecció dels drets d'autor.

El servei va ser anomenat Napster ("dormilega") pel pseudònim de Fanning (es diu que acostumava a fer moltes migdiades).

La primera versió de Napster va ser publicada a finals del 1999. Va ser el primer dels sistemes de distribució d'arxius P2P de popularitat massiva, era una xarxa centralitzada, ja que utilitzava un servidor principal per mantenir la llista d'usuaris connectats i els arxius compartits per cada un d'ells. Les transferències d'arxius, però, eren realitzades entre els usuaris sense intermediaris.

Al desembre del 1999, diverses empreses discogràfiques van iniciar un judici en contra de Napster. Això va portar a Napster una gran popularitat i diversos milions de nous usuaris. Napster va arribar al seu màxim amb 26,4 milions d'usuaris al febrer de l'any 2001.^[1]

Per als seguidors de Napster el judici va ésser una mica confús. Per a ells la possibilitat de compartir arxius era una característica pròpia d'internet, i no de Napster, el qual actuava com un simple motor de cerca. Molts argumentaven que tancar Napster només aconseguiria que els seus usuaris emigressin cap a altres sistemes d'intercanvi d'arxius. Aquest últim fet va ocórrer, amb programari com Ares Galaxy, Audiogalaxy, Morpheus, Gnutella, Kazaa, LimeWire i eDonkey2000.

Al juliol del 2001 un jutge va ordenar el tancament dels servidors de Napster per prevenir més violacions dels drets d'autor. Cap al 24 de setembre del 2001, havia pràcticament arribat al seu final. Napster va acceptar pagar a les empreses discogràfiques 26 milions de dòlars per danys i uns altres 10 milions de dòlars per futures llicències.

El bateria de Metallica, Lars Ulrich va ser el primer famós a demandar a Napster per drets d'autor.

Al 19 de maig del 2008 Napster va anunciar el llançament de la botiga més gran i detallada de MP3 del món, amb 6 milions de cançons, a www.napster.com/store. L'avís també va indicar que totes les vendes de descàrregues a Estats Units fetes amb Napster estarien amb el format MP3 amigable per l'usuari i sense DRM, el qual es compatible amb virtualment qualsevol reproductor MP3 o telèfon musical incloent l'iPod i l'iPhone.

(Viquipèdia)

Fa pocs dies han clausurat Megaupload, el Sr. Kim Schmitz és en arrest domiciliari. Potser Megaupload s'ha acabat, però, qui se'n recorda de Napster?

La Torre Moratxa

2012-01-23T20:16:00.002+01:00

Enfilada vigilant damunt el poble de l'Estartit s'alça la Torre Moratxa, que en èpoques no massa llunyanes va servir per avisar de l'arribada de pirates i saquejadors provinents del Nord d'Àfrica. El nom de la torre explica clarament el motiu per la qual va ser edificada, com també ens ho recorda el nom del promontori del costat, avui destinat a una torre d'antenes de telecomunicacions i on es troba la càmera del temps de TV3 de l'Estartit, la Roca Maura.

Segons conten, des de Torre Moratxa, els sentinelles avisaven les rodalies del perill encenent una gran foguera amb llenya seca, quan l'avís s'havia de fer de nits, i amb llenya humida, perquè fes molt de fum, quan l'avís s'havia de fer de dia. L'objectiu: que es veiés el màxim de lluny possible.

El camí per arribar-hi no és pas senzill, cal anar ben calçat i tenir paciència, ja que cal seguir un camí de roques descarnades on hi ha perill real de trencar-se el turmell amb una relliscada, però un cop a dalt la vista val l'esforç que s'ha hagut de realitzar.

Torre Moratxa, construïda amb pedra del Montgrí i calçobre.

Torre Moratxa, Interior, on es poden observar les marques deixades per la motllura de canyes en aixecar la volta.

Finestra situada a la part Sud-Est de la Volta de la Torre.

Vista del Castell al fons, i la Torre Moratxa en primer terme.

Vista de la plana, amb Torroella de Montgrí al fons

Gola del Ter

Vista de l'Estartit i les Medes des de Roca Maura

Google maps s'ha tornat boig

2011-12-20T17:30:00.003+01:00

Es veu que als gestors de l'aplicació Google Maps els ha sortit de mare el traductor automàtic i s'ha posat a traduir totes les paraules del català al castellà.

A títol d'exemple all carrer del Puig d'en Vidal de la Bisbal ara hi diu Calle del Cerro de Vidal. Penós, ni a les èpoques més fosques del franquisme no s'havia vist una cosa així.

El carrer dels Tarongers, ara es diu Calle de los Naranjos

El carrer del Rec del Raig es diu Calle del Riego del Rayo i el carrer del Morró, calle del Muraje

Així Sant Francesc és San Francisco i Pau Claris, Pablo Claris, el carrer Puig d'Arques s'ha convertit en la calle del Cerro de Arques.

Així podem circular per tot Catalunya amb la lectura de les mateixes barbaritats, com exemple a Platja d'Aro el carrer de la Riera s'ha convertit en Calle de la Rambla

El diari El PuntAvui en fa referència en aquest article, que posa alguns altres exemples curiosos. Esperem que això "solamente" sigui un error "involuntario" i que passat el mal "trángulo" es corregeixi correctament, perquè em nego a creure que això sigui fruit del nou escenari polític a l'estat espanyol.

Es veu que tota la vida fent conya amb que Maçanet de Cabrenys en castellà es deia Demasiadolimpio de Cabritos, ha calat fons a GoogleMaps .

Pluja

2011-11-12T10:06:00.001+01:00

Ara, havent transcorregut una setmaneta des del darrer episodi de pluges, aprofito per penjar algunes de les imatges que ens va deixar.

Riu Daró, al seu pas per la Bisbal d'Empordà, imatge presa des de dins del cotxe, aturat al semàfor.

A camí entre Castell d'Empordà i la protectora Bú Bup Parc ens trobem la ruta tallada per la crescuda de la riera de Vulpellac

La passera de vianants entre el carrer Agustí Font i el Passeig Marimon Asprer rep la baixada de les aigües del Daró per segona vegada en pocs dies.

Imatge del campanar de l'església de Santa Maria de la Bisbal presa des del Pont de l'Embut

El passallís del Daró a Castell d'Empordà, totalment fora de servei.

Arribant a la Bisbal per la mota del Daró amb un cel amenaçador.

Pocs dies després veiem aparèixer els primers bolets de la temporada, a fotografia una cogomella.

Tardor a les Gavarres

2011-10-31T11:00:00.000+01:00

Pel fet d'estar poblada en la seva majoria d'espècies arbòries i arbustives perennifòlies, les Gavarres no són especialment conegudes pels canivs tardorals de colors esclatants, com altres zones poblades d'arbres caducifolis, com ara fagedes i rouredes.

No obstant, si ens hi fixem mínimament, en arribar la tardor, les Gavarres presenten tota una sèrie de detalls que les fan especialment agradables de visitar i de passajer-hi amb calma.

Horari d'hivern

2011-10-27T19:03:00.000+02:00

La matinada de dissabte a diumenge cal endarrerir tots els rellotges de les Gavarres i rodalies una hora.

És a dir, com que dormirem una hora més que els altres dies ens llevarem amb el sol més amunt (si està núvol serà igual d'amunt però no el veurem).

Com a contrapartida el vespre serà fosc a cap hora, si avui se'ns fa fosc cap a les set, a partir de diumenge cap a les sis de la tarda ja haurem d'endendre els llums.

Diuen que s'hi estalvia diners, però jo crec que el que guanyem el matí ho perdem el vespre.

Nyèbits de catracòlics del mal rellamp

2011-10-26T19:10:00.004+02:00

Un article aparegut dient "Nyèbits de Catacròlics" a la Vanguàrdia referent a l'originalitat d'alguns insults en llengua catalana m'ha fet reviure les exclamacions del capità Haddock.

Sembla ser que el que dóna nom a aquest post el traductor de Tintin se l'havia reservat al calaix i no l'havia utilitzat mai.

L'originalitat deuria ser certa. Ja que el Google cercant "Nyèbits de catacròlics" únicament m'ha donat dos enllaços al mateix article que refereixo i un altre a un bloc que transcriu un escrit de 1988.

Després he observat que catracòlics apareixia en més pàgines, per tant entenc l'articulista de la Vanguardia ho deu haver copiat malament. Apareix una definició al Diccionari Català Valencià Balear

CATRACÒLICA (i ses variants catracòliga, catacòlica, catacòliga, catagòria). f.
Roba d'abric exterior llarga, com un capot, una capa, un jec llarguer, etc. (Cerdanya, Empordà, Vic, Mall., Men.); cast. casacón. Ses vostres catracòliques llargues dissimulen sa curtesa des vostros cossos, Ruyra Parada 53.
Fon.: kətɾəkɔ́likə (Plana de Vic, Empordà); kətɾəkɔ́liɣɛ (Puigcerdà); kətəkɔ̞́likə (Mall.); kətəkɔ̞́liɣə (Mall.); kətəɣɔ̞́ɾiə (Ciutadella).
Etim.: desconeguda. Potser procedent de categòrica, però no es veu clar el fonament semàntic immediat d'aquesta etimologia.

Nyèbits tampoc no ho havia sentit mai, i apareix al mateix diccionari amb la següent definició:

NYÈBIT m.
|| 1. Noi que va perdut pels carrers (Barc.); cast. golfo.
|| 2. Noi presumit i de poca vàlua com a persona física o moral (Empordà, Garrotxa, Bagà); cast. mequetrefe, petimetre.
|| 3. (en to despectiu) Noi qualsevol (Barc., Tarr.); cast. rapaz, mocoso.
|| 4. Ximple, mancat de seny (Empordà); cast. tonto.
|| 5. Home que no serveix per a res (Tortosa); cast. papanatas, espantajo.
|| 6. Nom que es donava als ciclistes els primers temps que corrien bicicletes (Barc.).
|| 7. Llautó (en el llenguatge dels drapaires i dels trinxeraires barcelonins).
Fon.: ɲέβit (or., occ.).
Etim.: incerta. Wagner Argot 75 relaciona aquest mot amb el fr. nepe, nèpe, ‘espècie de lladregot jueu’; Sainéan relaciona aquesta forma amb el mot fr. nièpe ‘vespa’

En fi. Tenim un insult original per a qui vulgui emular el capità Haddock. i una "traducció" perquè ho entenguem Nyèbit de catracòlic = Noi desmanegat amb abric llarg.
Llamp de llamps quines paraules!

Conserva

2011-10-11T20:47:00.000+02:00

La serva (vegeu enllaç) és un fruit de tardor que resulta aspre al paladar a menys que es desi en palla que maduri durant un cert temps, d'aques acte se'n diu servar.

Serva en llatí es diu exactament igual "serva" i, ja que del llatí també prové la paraula "conserva", del verb "conservare", dedueixo que la paraula que utilitzem per a definir com tractem i desem els aliments perquè no es facin malbé està més que emparentada amb la manera com es tracten les serves abans de menjar-les, és a dir servant-les, o "conservant-les", del llatí "cum" i "servare" (quan servar)

Més explicacions del significat de "cum" en aquest enllaç.

Veimar

2011-10-07T20:32:00.005+02:00

Cada any quan arriba la tardor i l'hora de recollir el fruit de la vinya, en comentar aquesta tasca entre les meves amistats m'he adonat que únicament la gent de l'Empordà i amb amb una certa experiència o tradició en el ram de la terra coneix la paraula "veimar". Tothom es sorpren en sentir-la. Es queden astorats com dient: "-On dius que has anat?

Després aprofundeixo un xic i me n'adono que ja pocs som els coneixedors d'unes paraules gairebé en extinció, fora del limitat món del seu ús a la nostra terra:

- Veimar (recollir el raïm, veremar, fer la verema)

- Samal (recipient de fusta amb dues nanses per portar els raïms des de la vinya a la premsa)

- Pal samaler (pals llargs per transportar les samals entre dues persones)

- Follar (Trepitjar el raïm)

- Tramuja (Peça en forma d'embut que serveix per guiar la caiguda del raïm fins la màquina de follar)

- Maça (Utensili per compactar els raïms dins la samal.
- Tòria (Sarment, branca del cep)
- Cep (planta que dóna el raïm)
- Pinjoll (Penjoll, grup de raïms que pengen de la tòria)
- Gotim (o Botim) Porció d'un pinjoll de raïms.
- Sofrí -o Lluquet- (Peça allargada de tela impregnada de sofre, que serveix per consumir l'oxígen de la bota)
- Pipó (troç de branca de fonoll que tapa un foradet a la bota per a extreure'n el vi sense posar-hi aixeta)
- Tina (Recipient o dipòsit on es recull el most)
- Cescle (Cèrcol de ferro, antigament de castenyer o avellaner que lliga les fustes de la bota)
- Embotar (introduir el most a les botes)
- Veimella (ganivet corbat apropiat per a tallar els pinjolls de raïms, és a dir, per a veimar)
- Pesamostos (densímetre que medeix aproximadament la graduació que tindrà el vi a partir de la densitat del most.)

Compactant els raïms a la samal amb la maça

Alocs

2011-07-12T19:06:00.000+02:00

Així com hi ha persones blanques i negres, rosses i morenes, amb els ulls marrons, els ulls verds o els ulls blaus, i ningú dubta que tots formem part de la mateixa espècie humana; així els alocs que floreixen a les vores i marges de polsosos camins i eixutes rieres en els mesos més calorosos d'estiu, també presenten flors de diferents colors: N'hi ha uns que presenten les flors d'un color blanquinós i n'hi ha -la majoria- que presenten les flors d'un color lila intens. Tampoc hem de dubtar que ens trobem davant de la mateixa espècie: Vitex agnus-castus

Ignoro d'on procedeix aquesta diferència de color, però dubto que es degui a la composició del terreny, ja que moltes vegades es troben a tocar els de flor blanca dels de flor lila.

Master en ortografia

2011-06-17T16:17:00.001+02:00

Al poble d'Ultramort s'hi troben aquests "cum laude" de l'ortografia que s'han conservat com una mostra històrica des que varen ser escrits el segle XIX fins els nostres dies.

Pet de llop

2011-06-15T18:55:00.001+02:00

Amb una alambor expremuda dels darrers ruixats d'aquesta primavera que està a punt de finir, aquest pet de llop, anomenat també quan el seu tamany és descomunal amb el nom de "pet de bruixa", ha aparegut com un gra al terreny argilós d'un camí de Vacamorta fent la competència a la lluna plena i a l'eclipsi ànunciat per avui a partir de quarts de deu del vespre.

Pet de llop (foto 1)

Pet de llop (foto 2)

Pet de llop (foto 3)

La flor de Núria

2011-06-07T16:41:00.000+02:00

La típica flor que serveix de logo per a promocionar el Santuari de Núria, a la comarca del Ripollès, típica flor de muntanya anomenada Marcolic, o lliri morata (Lilium martagon) es troba també a les Gavarres en racons humits i ombrívols com la zona del Molí d'en Frigola.

És una planta bulbosa perenne que pot arribar a fer dos metres d'alt. Les flors són de color porpra rosat amb taques fosques, tot i que la del logo de promoció de Vall de Núria és de color groc...

Esparcet

2011-05-21T13:12:00.000+02:00

A finals de la ja llunyana dècada dels seixanta i començaments dels setanta, metre agonitzaven les antigues formes tradicionals de micorpagesia de tres vaques munyides a mà, dos porcs engreixats amb restes, quatre conills, una dotzena de gallines rosses ponedores i tres vessanes de terreny llaurades amb rossam motivat a base de renecs, que sostenien una família; mentre els darrers matxos deixaven d'arrossegar els darrers carros amb el pengim-penjam de cordes a sota i les darreres tartanes cobertes amb tela que en un temps havia sigut blanca, mentre els darrers pals de paller autèntics aguantaven les darreres palles que negrejaven pel temps i que ningú mai més refaria, encara es podien veure pels camps de Vulpellac, d'Ullastret, de Peratallada, de Sant Pol, de Cruïlles... unes petites plantacions d'esparcet, destinades bàsicament a la sustentació dels conills casolans i que destacaven de l'entorn pel su color rosat-lilós.

Avui en dia l'esparcet (Onobrychis sativa) costa tant de trobar al Baix Empordà com els humils petits pagesos que el conreaven, substituït per plantacions subvencionades per la Unió Europea i els turismes rurals.

Per això quan, en algun racó perdut del Terraprim d'Empordà, entre Verges, Garrigoles i Vilopriu, encara veig lluir algun petit camp de color rosat-lilós el cor em fa un bot i com un boig dic als que m'acompanyen: - Guaita, esparcet!! No cal dir que poca gent enten la meva emoció.

Camp d'esparcet

El cas dels morts del pou de Can Vergeli

2011-05-12T20:15:00.000+02:00

Una de les històries més sonades relacionades amb les Gavarres aparegudes als mitjans de comunicació els darrers anys ha estat la relacionada amb el cas dels dos cadàvers trobats l'any 1998 al pou de Can Vergeli, a Sant Cebrià dels Alls. La història ha estat ben relatada pels diaris i només en faig una transcripció.

El pou de Can Vergeli, l'any 2007

El diumenge 3 de maig del 1998, un belga que passejava per les Gavarres va veure un embalum al fons d’un pou mig enrunat d’un mas abandonat de Sant Cebrià dels Alls, a Cruïlles. Els Mossos d’Esquadra i els bombers van anar a inspeccionar el pou i van comprovar que a l’interior hi havia els cadàvers d’un home i d’una dona. Els agents de la Policía Nacional de Sant Feliu de Guíxols de seguida van relacionar aquests cossos amb la desaparició, el 1995, d’uns milionaris alemanys, mare i fill, que residien a Calonge: Ing Dörh i el seu fill Rolf Hesse, dels quals no s’havia sabut res més des que havien anunciat que anaven a Alemanya a cobrar uns 50 milions de pessetes per la venda d’una finca. Des que van desaparèixer fins que van localitzar-ne els cadàvers, algú els havia agafat diners dels comptes bancaris, concretament uns 50 milions.

Basant-se en aquesta informació, els agents van centrar les seves sospites en un ciutadà anglès, Gregory Jason Cook, que ja havia estat detingut l’agost del 1997 acusat d’haver cobrat un taló amb la firma falsificada de Rolf Hesse. Ell va assegurar que el xec l’hi havia entregat el mateix Hesse i que es corresponia al pagament d’unes feines de jardineria. Després de la troballa dels cadàvers, Gregory Jason Cook va tornar a ser detingut, però el jutge va deixar-lo en llibertat. Les investigacions policials van continuar i van comprovar que el pare de Cook, David Charles Cook, presumptament es feia passar per Hesse i havia retirat quantitats milionàries dels comptes del difunt. Finalment, el març del 1999 la Policía Nacional va aportar més proves i el jutjat de la Bisbal d’Empordà va fer empresonar Gregory Jason Cook i un ciutadà belga, Patrick Leuych, que el 1994 havia fet de mitjancer en la venda d’una casa que havia comprat Rolf Hesse. Al cap d’uns mesos, tots dos van sortir de la presó. Per part seva, David Charles Cook també va ser imputat l’any 1999, però no van poder localitzar-lo i es va dictar una ordre de crida i cerca internacional, ja que el sospitós havia fugit al Regne Unit. Pocs mesos després, Scotland Yard va localitzar-lo i detenir- lo, però els mecanismes per extradir-lo mai novan funcionar i la policia va deixar-lo en llibertat vigilada.

El mas de Can Vergeli, des del camí, a la dreta es veu la forma del pou.

David Charles Cook es va esfumar i mai no va declarar a la Bisbal. La instrucció es va anar allargant, fins i tot es van produir episodis tan surrealistes com ara que l’Institut de Toxicologia va perdre els cucs que havien de determinar la data del crim i que era una prova clau per si saber si un dels inculpats deia la veritat.

Les dues víctimes van desaparèixer el 1995 i un dels sospitosos, Gregory Jason Cook, va assegurar que el 1997 Rolf Hesse li havia donat el xec personalment. Els cadàvers no van ser localitzats fins al 1998 i per això era tan important saber la data en què van morir mare i fill.

L’any 2004 el jutjat va decidir tancar el sumari i començar el procés per anar a judici contra Patrick Leuych i Gregory Jason Cook, mentre que desistia de trobar David Charles Cook. Però el fiscal no va trobar proves concloents per incriminar els dos acusats i se’n va arxivar provisionalment la causa. Tot i això, l’ordre de detenció contra David Charles Cook continuava vigent.

La història va tornar a fer un gir quan les autoritats britàniques van confirmar l'any 2007 que havien localitzat Cook i que s’avenien a portar-lo fins a l’Estat espanyol. Davant d’aquesta nova situació, el jutjat d’instrucció número 4 de la Bisbal d’Empordà va reobrir el cas. David Charles Cook, de 62 anys, va arribar a Madrid dimarts 3 de juliol d 2007

des de Londres i el jutjat va ordenar-ne l’ingrés provisional a la presó com a presumpte autor de dos delictes d’assassinat, un delicte continuat de falsedat en document mercantil i un altre d’estafa.

Cook va ser traslladat al centre penitenciari de Soto del Real.

El mas de Can Vergeli, avui completament en ruïnes

Posteriorment a aquest se li van practicar unes proves cal·ligràfiques en relació amb el taló que hauria falsificat en presència dels altres dos i va resultar que no l'havia omplert ell ni havia estampat la signatura falsa. D'altra banda es va comprovar, a través de directors i empleats d'oficines bancàries, que David Cook tampoc era l'home que es feia passar per Hesse quan hi anava.

Amb tot això el ministeri fiscal va decidir que s'arxivés provisionalment el cas per als tres imputats, considerant que David Cook quedava descartat a conseqüència de les comprovacions que s'havien efectuat i que els altres dos imputats l'única cosa que havien fet havia estat declaracions autoexculpatòries de coimputats i prou.

Ara el cas torna a estar com al començament, sense resoldre, però amb tres sospitosos descartats, almenys de manera provisional. El cas es tornaria a obrir si apareguessin altres sospitosos o altres indicis que es poguessin atribuir a Gregory Jason Cook, Patrik Leuyckx i David Charles Cook. Mentrestant, el cas està arxivat.

Font: El Punt 9/7/2007 Vilaweb 4/12/2008

Santa Maria de Palau, Montgrí inèdit

2011-05-10T20:41:00.000+02:00

Situada a la part septentrional del Massís del Montgrí, aquesta esglesiola medieval mig derruïda i amagada de la vista conserva encara la força de la pedra calcària que conforma l'entorn i les seves parets.

S'hi arriba per el cami que va cap a l'Escala des de Torre Ferrana, en el primer trencant a mà esquerra quan s'acaben els camps. Al mig del camí hi ha unes marques amb pintura vermella que cal anar seguint i per tant és bastant senzill d'arribar-hi, tot i que hi ha uns quants trencants i desviacions, el camí marcat és el més fressat.

Al cap d'un quilòmetre més o menys des del camí que hem deixat (el de Torre Ferrana a l'Escala) apareix a la nostra vista la construcció de pedra grisa darrera d'una barrera que impedeix l'accés motoritzat (val a dir que el camí a partir d'aquest punt és bastant dolent i estret, per la qual cosa la barrera és més a títol informatiu que per a impedir-hi el pas)

Unes amples parets de pedra seca envolten el camí i les antigues feixes veïnes, recordant la duresa de la vida en aquells entorns, on realment calia suar la cansalada per treure un esquifit rendiment del pedregós terreny.

L'església de Santa Maria de Palau té la façana principal totalment esfonsada, però conserva les parets laterals, la posterior i, curiosament, el sostre format per una volta amb una lleugera punta, diriem

-sense que això sigui científic- de transició del romànic al gòtic.

La façana posterior, totalment planera, -sense conformar absis- presenta una finestra allargada i tres espiells a diferents nivells. I existeix la resta d'una construcció adjacent a la part anterior esquerra de l'església.

Tot l'edifici està construit amb uns carreus molt ben tallats, a l'estil del castell del Montgrí, les arestes, i de forma més rudimentària les pedres que conformen l'interior de les parets, rejuntant els espais buits amb pedra més petita i restes de ceràmica, que ens fa presumir que havia estar arrebossada amb calçobre.

Si seguim camí amunt entre els pins que varen sobreviure a l'incendi de 2004 arribarem, entre ginestes, mòdaguues, garrigues i altres plantes típiques del Montgrí. a una mena de plaça adaptada perquè els camions de bombers facin maniobres amb una magnífica vista sobre els arrossars que ocupen l'antic estany, recordat pel nom del poble veí de Sobrestany, a l'altra banda l'Escala i el Golf de Roses.

Mapa indicatiu

Castell del Montgrí

Golf de Roses

el Montgrí

Vista de l'Escala

Cristall de quars trobat en el camí.

Ginesta

Vista dels arrossars negats

El castell del Montgrí

Pins i paret seca

Garriga darrera l'església

Part posterior de l'església de Santa Maria de Palau

Part posterior i paret seca

Espiells

Façana posterior

Detall de la paret

Detall de la paret

Detall de la finestra de la façana posterior

Colom anellat al teulat

Figa de moro

Pins i paret seca de l'entorn de Santa Maria de Palau

Vista de l'estany, avui arrossars

Façana principal derruïda de l'església de Santa Maria de Palau

Colom

Figues de moro

Detall de la paret de la construcció adjacent

Detall de la volta

Detall de la volta, amb un dragó. Cal fixar-s'hi bé.

Volta

Vista lateral

Paret seca amplíssima

Paret seca

Detall de paret seca de nova construcció

Arribada a Santa Maria de Palau

Arrbada a Santa Maria de Palau

De qui són les plantes dels marges

2011-05-09T20:33:00.001+02:00

Les normes de propietat, a les Gavarres i arreu de Catalunya tenen tres fonts fonamentals: la llei, el costum i els principis generals del dret. De forma consuetudinària, és a dir, a través del costum les persones més grans han ensenyat als que els succeïen que quan dues propietats eren delimitades per un marge, les plantes que hi creixien pertanyien al propietari de la part de dalt del marge.

El Codi Civil de Catalunya, en el seu títol IV, capítol VI, article 546.8 especifica que:

"1.Hom presumeix que els marges, les ribes i les parets de sustentació entre finques veïnes els sòls de les quals són a cotes diferents són propietat dels titulars de la finca superior.

2. Els propietaris dels marges o les parets a què fa referència l’apartat 1 els han de mantenir en bon estat i els propietaris de la finca inferior els han de permetre l’accés amb aquesta finalitat."

Així, doncs, queda clar, pel costum i pel dret positiu, que els plantes que creixen al marge pertanyen al propietari del terreny situat a cota superior, això sí, sempre i quan no hi hagi una escriptura o un contracte que digui el contrari. Es tracta d'una pressumpció, no pas d'una obligació.

En els terrenys conreats amb terrasses, com antigament es treballaven les Gavarres i altres llocs del territori de Catalunya, aquesta norma té una especial importància.

Sant Romà de Sedillà

2011-04-25T15:01:00.003+02:00

Amb més formes d'anomenar-lo que cases, aquest poblet medieval abandonat és força difícil de trobar. Si bé a la sortida de Foixà dos rètols diferents en dos punts del camí indiquen la direcció per anar a Sant Romanç primer i Sant Romans segon, posteriorment no es troba cap més indicador prou clar que l'indiquí. Només la persistència, les indicacions d'un i altre i les fotos de Panoramio penjades a Google Earth han fet que finalment avui aconseguíssim arribar a la meta de la "descoberta" del poblet anomenat Sant Romà, Sant Romanç, Sant Romans, Sedillà, Cidillà, Sidillà, Sant Romà de Sidillà.... Em quedo amb Sant Romà de Sedillà, més per un gust personal que per altre motiu etimològic.

La descripció d'aquest lloc la podem trobar perfectament detallada al Portal Gironì d'Història i Genealogia on es decanten més per la forma Cidillà.

Cal reconèixer que la compra aquest Sant Jordi de la nova versió del llibre "el poble dels Centfocs, llegendes de les Gavarres" de Xavier Cortadellas m'ha despertat el cuc per descobrir aquest llogaret, ja que Edicions Sidillà és el nom de l'editorial que ha publicat el llibre que, a més fa un esment a aquest poblet.

Finestra de l'església de Sant Romà

Detall dels arcs preromànics apuntalats

Detall de la paret en estil Opus Spicatum o Espina de peix, poc elaborada

Vista frontal de l'església

Detall de l'arc d'una finestra

Fetita finestra quadrada

Restes de parets d'una construcció

Vista de la Resclosa de Colomers, on es pot fer una visita per acabar l'excursió

L'ermita del Socors de Canapost

2011-04-19T18:25:00.000+02:00

Fa cosa de 8 mesos, en plena mitja veda de la Mare de Déu d'Agost vaig tenir la gosadia de proposar a en Ramon lá visita a l'ermita del Socors (cal pronunciar Socós), a Canapost. El patim patam dels caçadors ens en va fer desdir i hi varem tornar un altre dia, accedint des de la carretera d'Ullastret i resseguint els camps que voregen el bosc. La cerca va resultar infructuosa. Recordava, jo vagament, unes parets semiderruïdes quan el meu pare m'hi va portar amb edat insuficient per a valorar-ne la història, però amb edat suficient per a despertar-me el cuc de la curiositat.

Vuit mesos després, el meu veí, en Pere, diu que hi va anar el passat cap de setmana i que em passarà un enllaç del Vikiloc amb la situació.

Avui he obert el correu i en veure l'enllaç no he pas pogut esperar el cap de setmana per anar a provar sort.

Seguint les indicacions contingudes a l'enllaç hi he accedit des del camí de terra que porta des de Canapost a Castell d'Empordà, en un trencant a mà dreta que estroba abans d'arribar a les granges d'en Vives.

Seguint el camí en direcció Ullastret en poc mes de 5 o 10 minuts arribem a un camps amb arbres escampats que cap travessar en diagonal i arribem a un accés a un corriol que s'enfila cap amunt tot zigzaguejant.

M'han ajudat molt uns petits adhesius (gomets) vermells que algun voluntariós hi ha posat marcant el camí i que duraran fins que la meteorologia ho permeti.

Entre els llentiscles que voregen el corriol ens apareix el campanar de l'ermita emmarcat entre dos grans xipresos vells com en Matusalem. Poc a poc ens va apareixent a la vista un gruixut contrafort que des de l'esquerra de l'ermita empeny perquè aquesta aguanti encara un temps més sense ensorrar-se.

L'ermita del Socors presenta un estat bastant deteriorat -menys, això sí, del que jo era capaç de recordar de la meva infantesa-. Les pedres de la façana de davant han estat fortament erosionades pels elements. El teulat fa anys que va desaparèixer. L'entrada conserva complet el llindar de pedra rossa de Peratallada, probablement extreta de les antigues pedreres que avui conformen els Clots de Sant Julià, amb forma d'arc de mig punt típic del romànic, tot i que hi ha alguna pedra de la part baixa que gairebé ha desaparegut.

Tres graons, també de pedra rossa en un bon estat de conservació li donen accés. Hi ha també una finestra rectangular a l'esquerra de la portalada, i una finestra circular damunt de la portalada amb els vells encaixos d'un enreixat de ferro, ara inexistent. El seu interior és un bosc espès de llentiscles, una figuera, xuclamels i altres plantes que no he identificat, que fan impossible entrar-hi.

A la paret de darrera del que seria la planta de l'ermita hi ha una construcció circular, també sense sostre i envoltada de finestres en la seva part alta, realment curiosa. Des de darrera de l'ermita fa la impressió de que estracta d'un absis típic d'església romànica, però una vegada a dintre sorprèn la seva forma circular. Cal a dir que el seu estat de conservació és molt precari i fa mitja basarda entrar-hi per por de que no et caigui una pedra damunt del cap.

Tot l'entorn està tancat per una vella tela metàl·lica bastant coberta de vegetació i per accedir-hi cal franquejar una cadena entravessada en el corriol que hi mena.

Des del lloc se senten en la llunyania els cotxes que passen per la carretera de Canapost a Ullastret i l'alta vegetació avui existent no permet veure les vistes que en el seu moment feren -segons he sentit contar- d'aquest punt enlairat de l'ermita del Socors, el mirador preferit d'en Josep Pla per a contemplar aquesta zona del Baix Empordà.

Imatge de l'ermita del Socors en arribar pel corriol.

Detall de la finestra rodona damunta la portalada

Detall de la porta d'entrada

Escalons d'accés

Vista general de la façana

Sostre circular (amb la teulada caiguda fa anys)

Detall de la construcció circular posterior a l'ermita del Socors

Vista de Canapost tornant de l'ermita del Socors

Incendi als Metges

2011-04-08T20:32:00.001+02:00

Sembla mentida, tot just abans d'ahir penjava un post amb una ruta per accedir als Metges i el succés d'avui, un incendi que ha cremat 6,5 hectàrees ja treu les ganes d'anar-hi. L'incendi s'ha declarat poc després de les 4 de la tarda. Al voltant d'un quart de cinc ja es veia una columna de fum des de la carretera de Cruïlles, sortint de la Bisbal, poc després començaven a aparèixer mitjans terrestres i aeris que han controlat el foc a quarts de vuit del vespre. Sortosament aquest any ha plogut molt i el bosc és bastant humit, tot i així s'ha produït aquest incendi, les causes del qual encara no se saben. Però no vull ni pensar que passarà si es declara un incendi entrat l'estiu quan tot sigui més eixut. Les branques acumulades de la nevada del 8 de març del 2010 són pòlvora i algun moment esclatarà.

Avió descarregant aigua avui a la tarda. Foto publicada al twitter

Imatge de la columna de fum, vista des de Sant Sadurní

(imatge publicada al 3cat24)

Com arribar als Metges en cotxe?

2011-04-06T20:39:00.002+02:00

Per a la gent que no té molt per mà moure's per les Gavarres potser és una mica complicat intentar arribar amb cotxe fins als Metges, nom amb que popularment es coneix el poblet de Sant Cebrià de Lledó, pertanyent al municipi baixempordanès de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Adjunto una ruta que serveix tant per anar-hi en cotxe com per fer un combinat de carretera i pista amb BTT. Dalt hi ha una magnífica vista, una bonica ermita dedicada als Sants Metges i un restaurant.

Espàrrecs mutants

2011-03-30T22:19:00.000+02:00

Serà una cosa natural, o bé que arribat ja la radiació de Fukushima, però el cas és que aquesta tarda he trobat un espàrrec com no n'havia trobat mai cap: un espàrrec amb dues puntes. En podríem dir un espàrrec mutant?

Aquí us porto la prova, ja ho podeu revisar, ja, que no és pas photoshop!

La veritat sobre els musclos de roca

2011-03-26T20:07:00.000+01:00

Quan entrem a la peixeteria amb la intenció de comprar uns musclos per fer un arròs, o simplement per degustar-los al vapor, la pregunta de la peixatera és inequívoca: -els vol normals o de roca?

El sobrenom "de roca" ens evoca el gust dels autèntics musclos collits a les roques de la Costa Brava -en aquelles èpoques quan encara es podia fer-ho lliurement- on tots els efluvis i gustos marins confluïen en aquell mol·lusc bivalb negre de nom científic "mytillus galloprovincialis", curull d'incrustacions d'algues i altres petits elements. En l'autèntic musclo de roca simplement l'olor, amb els ulls tancats a propòsit per magnificar-la, et sedueix i t'envolta i et trasllada arran de mar entre les escarpades roques.

Però ai làs, els musclos de roca de la peixateria no tenen res a veure amb els musclos de roca dels meus records. Els criadors i comerciants, sempre atents a captar aquells records que encara tenim per tant de millorar els seus beneficis, presenten, ofereixen i venen els musclos de viver, això sí, més petits que els "normals" però a un preu destacadament superior simplement posant-los el cognom "de roca". El musclo de roca de peixateria surt dels mateixos vivers d'on surten els altres...

Musclos de roca autèntics

Així que, recordant l'autèntic musclo de roca, he comprat musclos "normals" i, amb el vostre permís, me'ls vaig a preparar a l'estil de Normandia, al vapor amb vi blanc i uns tallets d'api. Això sí, com que estic a dieta no hi posaré l'acompanyament típic: patates fregides amb maionesa.

De moro...

2011-03-20T17:51:00.001+01:00

Qualsevol porducte que ha entrat al nostre país al llarg de la història, del qual no en teníem antecedents, però que tenia una certa semblança amb un altre que hi havia abans aquí s'ha batejat per antonomàsia amb el sufix "de moro". Sembla seu que una cosa que provenia dels moros era una cosa llunyana, rara i exòtica. Així podem trobar el "blat de moro", el "raïm de moro", "les figues de moro", el "clavell de moro"...

Figues de moro

Blat de moro

Raïm de moro

Clavell de moro

Una central nuclear a Pals?

2011-03-19T08:41:00.003+01:00

La notícia apareguda en el Diari de Girona d'avui 19 de març de 2011, pocs dies després del desastre nuclear de Fukushima, al Japó, desvelant les intencions d'instal·lar una central nuclear a la platja de Pals, prop de la Gola del Ter, durant els anys seixanta, -proposta avalada per Josep Pla!- m'ha produït esgarrifança.

No se sap si les pressions de la indústria turística floreixent d'aleshores o la constitució del subsòl que dificultava la construcció dels fonaments varen ser els detonants de que finalment la planta anés a Tarragona.

Tanmateix em fa basarda la quantitat d'importants i trascendentals decisions que es prenen a esquenes dels ciutadans sense que moltes vegades mai n'arribem a ser conscients.

TEXT COMPLET DE LA NOTÍCIA:

El 1964 França i Espanya arribaven a un acord per construir una central nuclear a prop de la frontera. Pocs catalans vincularien aquesta iniciativa amb l'escriptor Josep Pla. Són molts menys els que recorden que el destí original de la central era la platja de Pals. I gairebé ja no queda ningú dels que van intervenir per aturar-ne la instal·lació fa prop de 50 anys.

A principis dels anys 60, França i Espanya van constituir una comissió per estudiar la construcció d'una central nuclear a Catalunya, per ser una de les zones de l'Estat espanyol amb més consum i estar pròxima a França, on s'exportaria part de la producció energètica de la central. La comissió estava formada per la Companyia nacional francesa d'electricitat i el Comissariat d'Energia Atòmica de França; per Espanya, les tres companyies elèctriques més importants de Catalunya i la Junta d'Energia Nuclear; aquesta última, amb el Comissariat francès, tenien un paper assessor. Aquesta comissió va ser presidida per Pere Duran Farell, conseller delegat d'Hidroelèctrica de Catalunya i que esdevindria un dels impulsors de la instal·lació de grans empreses enèrgetiques a Catalunya i Madrid.

En Notes per un diari.1965, dues obsessions marquen els primer mesos de l'any per a Josep Pla: la central atòmica i la mort de la seva mare. La vida de Pla passava en trobades, reunions i sopars. Com concretava Josep Vergés el 1985, en el pròleg, "Pla era el centre d'un petit món" i referma "l'interès constant i el vaivé de gent -pagesos, veterinaris, propietaris, enginyers, alcaldes- que es mouen al voltant de la possible instal·lació d'una central atòmica a la platja de Pals. Pla n'és partidari, d'altres no. El projecte caurà a terra després de molta intriga local i anirà a Vandellòs. Pla ho sap tot i veu a tothom".

La mitologia atribueix la decisió de descartar la central nuclear a Carrero Blanco, vicepresident plenipotenciari del govern de Franco i que coneixia Cap sa Sal. L'exalcalde de Pals, Pere Servià (CiU), no nega que els cercles de poder del franquisme fossin utilitzats per aturar el projecte, però concreta que la pressió va venir primer dels empresaris de la Costa Brava. El mateix Pere Servià, que fregava la vintena d'anys, va acompanyar el seu pare -el constructor Pere Servià Cantó, que també va ser alcalde de Pals-, l'escriptor de Llofriu i el llavors alcalde de Palafrugell, Joan Gich, a una reunió a l'Hotel La Rotonda, a Barcelona. Servià recorda que va ser una trobada de "pesos pesants de la Costa Brava per oposar-se i fer els passos que calguessin perquè no es construís". Entre els assistents hi havia "el senyor Ensesa de s'Agaró, Mateu del ferro (es refereix a Miquel Mateu Pla) i el Doctor Andreu, promotor de Cap sa Sal, persones que pesaven molt i que tenien influència", remarca. Miquel Mateu, per exemple, era amic personal de Francisco Franco.

La posició favorable de Josep Pla no devia ser tan coneguda. Pere Servià remarca que "no tinc entés que el senyor Pla estigués a favor de la central". L'exalcalde de Pals recorda que a la reunió de l'Hotel La Rotonda, "tots els que hi eren van quedar d'acord que estaven en contra". Tot i això, aquella mateixa nit del 5 d'abril de 1965 -o potser en aquell mateix moment-, Josep Pla escrivia en el seu dietari: "[É] Servià amb Gich i el seu fill em vénen a buscar i marxem a Barcelona a les 4. Pluja tot el viatge. Reunió a l'hotel del Dr. Andreu amb molta gent. Impossible de donar noms. Els americans de Ràdio Liberty. El mal esperit de la reunió -el seu arcaisme. No crec que hagin fet cap cas ques podria lligar l'agricultura i la hidrologia de la platja amb la central atòmica. Interessos particulars turístics. Probablement res a fer. Tornem. Sopem a Arenys. La pluja a l'Empordà. Al llit a les 2. Viatge inútil. Llevant.". Aquest malestar també el recollia la revista Presència a l'época. "Per aquí es va aixecar una injusta campanya per evitar la seva erecció a Pals. Es parlava de les conseqüències que podía portar al turisme, a la servitud de les platges i no sabem quants romanços més. Van haver d'arribar les paraules tan sensates del gran periodista Josep Pla, en dir que era partidari de la central nuclear perquè "enfront d'una moral feudal, perferia una moral industrial"", citaven a la secció Ventanal.

Unes setmanes després de la reunió a l'Hotel Rotonda el debat seguia viu. El director general de Promoció Turística, Juan de Arespacochaga, afirmava al diari Los Sitios del 27 d'abril de 1965, respecte a la construcció que "sempre hi haurà solucions perquè això no repercuteixi desfavorablement en una de les zones més importants del nostre turisme".

Poc després, els fets es desencadenen. El 12 de maig de 1965, Joaquin Ortega, enginyer de la Direcció General d'Energia, descartava també a Los Sitios que fos "un projecte en ferm". Tanmateix, admetia que Girona es beneficiria d'una inversió milionària i de l'energia necessària per al futur desenvolupament.

Els cercles de poder del franquisme vinculats al turisme van poder més que l'interès de Josep Pla. El 25 de maig, el mateix Los Sitios donava a conèixer que la central atòmica aniria a Tarragona. Els promotors de la central però justificaven a La Vanguardia que no es podia ubicar a Pals per causes geològiques. "La central a Pals -ens ha dit en Pere Duran- no sembla aconsellable ni geològicament ni per les dificultats per a l'obtenció de l'aigua refrigeradora", deia. Segons concretava el diari "la cimentació exigeix una fonda excavació i es troben situats a un quilòmetre de la zona marítim-terrestre, i que a més trobar les aigües propícies per al procés de refredament cal arribar a vint metres de profunditat, a una distància de quilòmetre i mig de la costa. En suma, més de dos quilòmetres entre el nucli refrigerat i la presa d'aigua". un cop descartada l'opció de Pals la comissió va continuar la recerca i la realització de sondejos a les comarques al sud de Barcelona i de Tarragona. El mateix Duran confirmava que "allà l'aigua apropiada es troba pràcticament en la riba mateixa del mar i el terreny sembla reunir bones condicions de fermesa rocallosa". El lloc escollit era Vandellòs. I la història va canviar.

Jesús Badenes

girona

La Gola del Ter, que avui és un recés de pau, podia haver estat el lloc on s'hi construís una central nuclear els anys seixanta del segle XX.

Bombeta centenària

2011-03-18T18:34:00.001+01:00

Més de cent deu anys ja fa que està encesa la bombeta del parc de bombers de Livemore a Califòrnia (Estats Units). Realment ja no es fan les coses com abans.

Perquè tothom la pugui veure hi ha una webcam connectada dia i nit que la mostra a tot el món a través d'aquest enllaç:

http://www.centennialbulb.org/photos.htm

Postres

2011-03-13T09:52:00.002+01:00

Mentre estava escrivint el post anterior dedicat a la correcta manera d'anomenar el nucli urbà de les diutats, m'estaven fent mal les orelles amb el programa de cuina d'en Pere Tàpias (Tàpias variades) a Catalunya Ràdio del matí del diumenge.

No deixen de parlar d'un "postre", així en singular.

Postre en singular no existeix

La forma correcta sempre és en plural, la paraula postres no té singular.

Casc antic

2011-03-13T09:38:00.001+01:00

Encara avui, veient el portal de noticies locals de la Bisbal d'Empordà Tot Bisbal he observat una entrada amb l'invitació de veure unes fotos dedicades als fanals del "casc" antic de la Bisbal d'Empordà.

La utilització del mot casc per defnir el nucli antic o centre històric és un castellanisme calcat, tot i que pel seu continuat ús fins i tot ha estat recollit en algun diccionari, fins i tot l'Alcover Moll -diccionari que recull les paraules emprades malgrat siguin castellanismes-

En català la paraula casc no té en cap cas el significat de centre de la vila.

Podem veure les defincions de casc de l'Institut d'estudis catalans:

casc

1 1 m. [LC] [HIH] [DE] Peça de l’armadura que cobria i resguardava el cap.

1 2 m. [LC] [DE] [SP] Peça de metall o d’altres materials durs que cobreix i defensa el cap, emprada pels bombers, els soldats, els esportistes, els motoristes, etc.

1 3 [LC] [DE] casc blau Membre de les forces militars de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

1 4 m. [LC] [ED] Copa del barret.

1 5 m. [ED] Assecador de cabells en forma de casc a l’interior del qual circula un corrent d’aire produït per un ventilador i escalfat mitjançant unes resistències elèctriques.

2 m. [BO] [BI] [ZOA] Òrgan de certs animals i plantes que recorda un casc per la seva forma, duresa, posició.

3 1 m. [LC] Atuell emprat per a contenir i transportar líquids.

3 2 m. [LC] Barril 1 2 . Un casc d’arengades.

4 m. [LC] [ZOM] [AGR] Unglot de cavall, mul, ase, zebra, etc.

Per contra la definició de centre històric la veiem quan cerquem la paraula "nucli":

7 2 [AQ] [AD] nucli urbà Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.

Quan diem "casc antic" realment ens referim a això.

L'Escut Arvern i el parlar de l'Empordà

2011-03-05T08:46:00.000+01:00

Al còmic de 1968 l'Escut Arvern (le Bouclier Arverne) dibuixar per Uderzo amb textos de Goscinny -evidentment de la col·lecció d'Astèrix- els autors ironitzen sobre la forma de parlar de l'Alvernia (Auvergne en Francès i Auvèrnhe en occità) fent especial èmfasi en la conversió de les "s" en "x" (xeix). Originalment en francès la conversió és en "G" o en "CH" que fonèticament en la llengua francesa tenen una gran semblança amb la nostra "X" catalana. La reproducció d'un text de la traducció catalana del còmic ens ho mostra: "EL MEU ALÀMBIX HA DEXAPARAGUT! XEGURAMENT ÉX PREXONER DE MANUBRIUX! BUHUHUHUUUU....!"

Alguna cosa hi devem tenir a veure els empordanesos amb els arverns ja que he fet un petit recull de paraules en les quals convertim les "s" en "x" i n'hi ha unes quantes...

Una mostra:

Xíndria - Síndria

Xaliva - Saliva

Xucar - Sucar

Xeixanta - Seixanta

Xamfaina - Samfaina

-Posa-n'hi més al meu amic, encara té set i ganes de parlar...

-Tú sí que ets un amic. Has entès que xol , luxet, omnibux, etxetera, etxetera.. Hips!!

La fórmula de la Coca-Cola

2011-02-16T21:52:00.001+01:00

Segons informa avui el 3cat24 l'emissora de ràdio nordamericana This American Life ha penjat a la seva pàgina web la fórmula de la Coca-Cola. Sembla ser que en una publicació d'"Atlanta Journal Constitution" sobre la història de la Coca-Cola de 1979 hi apareixi una fotografia de la recepta escrita a mà el 1886 i ningú no se'n va adonar.

Transcripció de l'explicació (traducció automàtica de la pàgina americana):

Com fer aquesta recepta

Com vam dir en la història de la ràdio, aquesta recepta inclou dues parts. La recepta per al xarop, i la recepta de la fórmula 7X aromatitzants. Pot escalar cap avall la recepta per al xarop si no vols fer galons de xarop. Vostè necessita una unça de xarop barrejat amb 5 unces d'aigua carbonatada per fer una porció de soda.

Quan vostè compra els ingredients anar amb compte que vostè compra qualitat alimentària. Hi ha un munt de coses que vostè pot trobar a Internet que poden ser utilitzats en aquesta recepta que no són de qualitat alimentària i fer que es malaltia.

1) Fer el sabor 7X. Per fer això, vostè voldrà qualitat alimentària olis essencials en la força de 100 per cent. Es poden trobar a la recerca de la categoria alimentària olis essencials en la secció de abarrotis de Amazon.com i altres llocs (aquest oli de taronja, per exemple).

Per obtenir una recepta casolana, vostè pot aconseguir un comptagotes i comptar les gotes de la manera passada de moda, però si vols ser més precisos, Steve Warth al Sobirà Sabors diu que estima que cada gota va ser 0.025 grams, el que significa que vols que 0,5 grams de Oli de taronja, 0,75 d'oli de llimona, 0,25 grams d'oli de nou moscada, 0.125 grams d'oli de coriandre, 0,25 grams d'oli d'Neroli, 0,25 grams d'oli de canyella (historiador Mark Pendergrast diu la recepta original de Coca-Cola es va fer amb una mena de canyella diu Cassia) .

Combini els de 8 unces d'alcohol de qualitat alimentària. Aquest ingredient, anem a ser francs, serà una espècie de dolor al cul de trobar. Important: No utilitzeu alcohol etílic fregament o amb alcohol o alcohol etílic desnaturalitzat. Aquests farà que vostè es malaltia. Cal l'alcohol etílic de grau d'aliments. De vegades la gent d'intercanvi alcohol neutre Everclear o d'un altre tipus de gra per això, i els nostres nois suggereixen que aquesta beguda com un substitut fàcil, barat.

2) Feu que el seu extracte fluid de coca. Comprar te tota la fulla de coca. Instruccions per fer la coca extracte d'això es pot trobar en línia. Vostè no necessita molt. La recepta demana 3 xupitos de líquid, el que equival a 1 / 8 d'unça de líquid o - una mesura més fàcil per a una cuina casolana - 3 / 4 d'una cullerada.

3) Fer el xarop. Un cop tingueu el vostre gust 7X, i el seu extracte fluid de coca, està llest perquè es barregin amb els seus altres ingredients per fer el almívar. Barregeu els ingredients en aquest ordre: aigua, sucre, a continuació, colorants, a continuació, extracte de fulla de coca, a continuació, l'extracte de vainilla, i després el suc de la cafeïna, a continuació, la calç i l'àcid cítric.

Diverses notes:

- Si no vols fer diversos galons de xarop, pot ajustar la recepta mitjançant la reducció de tots els ingredients de la mateixa - la meitat de la quantitat original, la quarta, i així successivament.

- Una altra cosa important sobre aquest pas, com vam dir en la història de ràdio sobre la recepta, els químics Sobirà Sabors va arribar a la conclusió que, per compensar la intensitat de la contemporània olis essencials (125 anys d'avanços en la tecnologia dels aliments significa que és possible que estàs molt més fort que els olis Pemberton utilitzats en el seu laboratori a 1886) l'addició 7X aromatitzants haurien de reduir en un 75 per cent. Això significa que si vostè fa el lot de mida completa, vostè ha d'utilitzar només 1 / 2 unça de 7X fórmula en lloc del 2 oz especificat en la recepta original.

- És possible que vulgueu reduir la cafeïna. Tots tenim un brunzit fort de la soda que vam fer amb la recepta i, a continuació un dels professionals de begudes va assenyalar que era perquè tenia cinc vegades la quantitat de cafeïna d'una llauna de refresc moderna.

- Alguns ingredients es mesuren en unces, altres es mesuren en unces de pes. L'equip de Sabors Sobirà diu que si un ingredient és líquid - extracte de fulla de coca o extracte de vainilla - que s'ha de mesurar en unces líquides. Si és un ingredient sec, com l'àcid cítric, que es mesurarà en pes.

4) Fer la soda. Un cop hagueu barrejat el xarop, s'ha de combinar amb aigua carbonatada en una proporció d'1 a 5 (Syrup una banda, a cinc parts d'aigua amb bombolles) per fer el refresc.

El llenguatge jurídic que hem d'incloure aquí: Si vostè està fent aquest refresc, és sota el seu propi risc. Les companyies de gasoses i estacions de ràdio que participen en aquesta història no fan afirmacions sobre la seguretat d'aquesta antiga recepta

Motxilla

2011-02-09T19:16:00.001+01:00

La motxilla és un estri, inicialment pensat per a fer excursions i per anar a bosc o de cacera, però que ha esdevingut màximament popular amb l'adopció d'aquesta per la mainada a l'escola en substitució de la tradicional cartera.

Fins aquí res a dir.

La meva queixa és: Per què tanta gent en en diu motxila? -(amb ela simple).

Crec que a les escoles caldria una hora de classe almenys en la vida escolar per ensenyar els alumnes a pronunciar correctament la paraula MOTXILLA.

Temps era temps

2010-12-09T10:33:00.001+01:00

Temps era temps, com diu la cançó de Joan Manuel Serrat, que tard i malament ho vam saber tot, qui eren els reis, d'on venen els nens i què menja el llop...

Efectivament, els que varem neixer abans de l'esdeveniment de la democràcia, amb tots els seus defectes, però amb totes les seves virtuts, varem tenir bàsicament un dèficit en l'aprenentatge del coneixement que no era estrictament aquell que era promogut pel règim i, també, un dèficit en l'aprenentatge de la nostra pròpia llengua, almenys els que parlavem català. Avui ens queixem que el català que parlem és cada vegada menys autèntic i més calcat del castellà, amb menys utilització de pronoms febles i amb la utilització de formes no genuïnes.

En la meva infantesa potser parlavem un català estructuralment més genuí, però la quantitat de paraules que es deien directament en castellà -tot i que amb una pronunciació catalanoempordanesa forçada- feia feredat: buson (bústia), sellu (segell), resibu (rebut), antes (abans), enxuf (endoll), cossetxadora (recol·lectora), silus (sitges), etc. etc. Si mirem una mica enrera podem comprovar que hem perdut en estructura (un peatge degut a la incorporació de milions de nous catalanoparlants) però hem guanyat en vocabulari.

Avui reflexionava sobre aquest fet recordant un conegut pintor de la Bisbal que fa prop de vint anys em recomanava una fabulosa pintura "antihomo" perquè no em sortissin taques negres a la paret del pis.

Evidentment el bon home volia dir pintura "antihumitat" o "antifloridura", però havia llegit a l'envàs -com tantes coses únicament en castellà- "antimoho" i essent fidel a la teoria que només ens fixem en el començament i en el final de les paraules que llegim havia tergiverssat l'ordre intern de la paraula: Antihomo vol dir anti homes. Antimoho: anti floridura.

Gita de bruixa

2010-12-07T15:31:00.003+01:00

Fa temps que estic donant voltes a l'orígen d'aquesta paraula tan curiosa que defineix un dels bolets més estrafolaris que viuen al nostre país.

La gita de bruixa, també anomenada reixa del diable, amb nom científic Clathrus ruber és un bolet rodó, que quan és petit sembla una pilota de golf i tot de plegat se li esparreca la membrana que el cobreix i es converteix en una xarxa vermella de forma esfèrica, constituïda per hexàgons, com aquell qui diu, l'esquelet d'una pilota de futbol.

Es diu que el nom de gita prové de gitat -vomitat- en el sentiti que és una cosa fastigosa, pudenta i repudiable.

Tanamteix a mi sempre això m'ha sorprès, la gent, que no és ximple, si vol dir gitat, diu gitat, no pas gita, i per tant caldria dir gitat de bruixa i no pas gita de bruixa.

A mi gita sempre m'ha inspirat una altra cosa. Hi ha una paraula en francès per definir el lloc on es dorm o el lloc on hom pot refugiar-se, que és "gîte", paraula que prové del llatí "Iacere", com el català "jaç" o "jaure". Famoses són les Gîtes de France, -albergs on passar la nit mentre viatges-

¿Qui diu que la paraula gita, emprada en el nom del bolet gita de bruixa, no té la mateixa arrel que aquesta "Gîte" francesa?. Personalment sempre he trobat molt més romàntic cercar els orígens de la paraula gita de bruixa, amb la seva forma de puntorra delicada que protegeix un interior pudent com el refugi, la cabana, o el jaç de la bruixa i no pas com el gitat (tots ens imaginem com és un gitat... i no és pas com aquest bolet) de la bruixa.

Gita de bruixa (Viquipèdia)

Nol us sembla que és el lloc ideal perquè una petita bruixa ho converteixi en el seu domicili?

El circ Raluy estableix base fixa a Vulpellac

2010-12-01T18:37:00.003+01:00

El Circ Raluy marxarà de les Terres de l'Ebre a causa dels robatoris per obrir un parc temàtic a l'Empordà

El carismàtic circ ha acceptat l'oferta de l'Ajuntament de Vulpellac per tenir la seva base al Baix Empordà. "Ens roben i ens ho destrossen tot", diu el director Carles Raluy

El Circ Raluy deixarà la seva base de l'Aldea (Baix Ebre) pels continus robatoris soferts i instal·larà el 2011 a Vulpellac (Baix Empordà) un parc temàtic, mentre que al Nadal presentarà a Barcelona el seu nou espectacle, "Els saltimbanquis", ha dit a Efe el seu director, Carles Raluy. El Raluy és un dels circs més antics d'Espanya, i es caracteritza pels carismàtics carros amb els quals es desplaça de poble en poble. Segons Carles Raluy, "es pot viure del circ en l'actualitat" si tens un projecte de qualitat, encara que "els circs petits passen fatigues" i han de subsistir amb números amb animals, que "són més barats que contractar artistes". No és el seu cas, ja que ni amb el seu pare, Luis Raluy, fundador d'aquest circ fa més de 80 anys, ni ara, "han tingut mai tradició de domadors, però sí d'acrobàcies".

El Circ Raluy va arribar a Catalunya, procedent de Portugal, on s'havia establert, poc després de la Revolució dels Clavells, i es van assentar a l'Aldea (Baix Ebre), on van comprar una parcel·la de 20.000 metres quadrats que l'any vinent llogaran, amb totes les instal·lacions, per desplaçar-se a Vulpellac. "Ens roben i ens ho destrossen tot", comenta Carles Raluy, que ha decidit fer les maletes i acceptar l'oferta de l'Ajuntament de Vulpellac, on els cediran per més de 30 anys uns 10.000 metres quadrats on instal·lar-se i erigir "un museu-escola". Un projecte que ja està redactat i que, a falta dels papers, esperen que sigui realitat "el 2011 o a principi del 2012" en una zona "pròxima a França" i que, amb l'arribada del TGV i les seves habituals gires per l'estranger -han estat en quatre continents-, "els anirà bé per sortir fora a treballar".

Guardonat pel jurat en els recentment creats Premis del Circ de Catalunya, Raluy lamenta haver de marxar d'un poble "al qual li hem fet molta propaganda", diu que no ha tingut cap contraoferta per part del consistori de l'Aldea -"només ens van dir que avisarien els Mossos si ens robaven", comenta- i es mostra esperançat amb el trasllat.

"Muntarem un museu-escola del circ amb espectacles esporàdics, un centre pedagògic-històric amb exposició de cartells antics, llibres i carros del segle XIX, i un lloc d'acollida en un ambient de circ", explica Carles Raluy sobre el nou "parc temàtic". El projecte comptarà amb l'Hotel Sobre Rodes, un carro de 1944 totalment condicionat com una habitació d'hotel que es lloga per dies perquè qui ho desitgi pugui conviure amb els artistes.

Informa : ARA
Veure notícia a: AVUI - EL PUNT
Veure notícia a : LA VANGUARDIA

Vianda

2010-12-01T18:09:00.002+01:00

Fa pos dies en el programa Karakia del Canal 33, on ens presenten menjars i gastronomies de diferents cultures i procedències que viuen avui al nostre pais vaig sentir, fent referència a un plat de menjar típic de Cuba que la locutor aquedava sorpresa pel fet de que els cubans anomenen vianda a un plat format per carbassa i altres diferents verdures.

Jo que ho estava escoltant, vaig sorprendre'm més del comentari de la locutora que del fet que a aquest plat l'anomenessin vianda a Cuba.

A casa dels plats de verdura sempre se n'ha dit plat de vianda i de l'acompanyament el tall: "Un bon plat de vianda amb un tall de pollastre." "Avui hi ha cols de vianda... Què vols de tall, ou ferrat o truita".

Vianda etimològicament és una paraula d'orígen francès que, tot i que avui en dia en aquest idioma designa exclusivament "carn" -viande- antigament havia designat tot tipus de menjar i en la seva expansió pel món va anar adquirint diferents significats.

-Així a l'Empordà, un plat de vianda és un plat de verdura, patates o llegums.

-En castellà "vianda" fa referència preferentment a carn i peix

-En francès, com he ja comentat, significa avui en dia "carn" exclusivament, també nomenada "chair"

-A Cuba, pel que es veu, té el mateix significat que a l'Empordà -verdura, patates o llegums- , aquesta paraula de tant escampar-se ha arribat a tenir mateixos signifcats en llocs tan llunyans com l'Empordà i Cuba (Serà per allò del meu avi, que va anar a Cuba?)

No hi ha res com una bona arengada a la brasa per acompanyar un plat de vianda.

Quaranta

2010-11-28T10:50:00.001+01:00

L'Arca de Noè després del Diluvi Universal

La religió cristinana, per herència del judaïsme arrossega moltes expressions arran del temps transcorregut per algun fet o esdeveniment sota el número quaranta:

-Quaranta dies i quaranta nits (en referència al temps que va ploure en el diluvi universal)

-Quaranta anys travessant el desert (en referència al temps que va trigar Moisès en conduir el poble d'Israel a la Terra Promesa)

-Quaranta dies al desert (en referència al temps que Jesús va estar al desert resistint les tamptacions del diable)

-Quaranta dies de Quaresma

Sembla com si qualsevol temps que es considera important s'hagués d'expressar amb el terme quaranta per a definir-lo, com si fos un sinònim de "molt de temps", per tant això implicaria que Moisès no va trigar quaranta anys per conduir el poble d'Israel, sinó que va trigar molts anys, i que el Diluvi Universal va durar molts dies i nits seguits i no estrictament quaranta.

Evidentment no tinc ni la menor idea d'arameu, hebreu o les llengües semítiques que es varen usar per a escriure la Bíblia, però gràcies a una eina que ens proporciona la tecnologia moderna (el Google traductor) he pogut comprovar unes similituds entre la paraula "quaranta" i la paraula "molts" en l'hebreu modern, la qual cosa em fa sospitar que estic davant d'una teoria no desencaminada del tot.

Molts: רבים

Quaranta: ארבעים

Veureu que els símbols que utilitza la llengua hebraica per designar quaranta són els mateixos que els que utilitza per a designar "molts" afegint-hi el símbol א que es tradueix pel numeral "un", i el símbol ע que el traductor el converteix en en la lletra H.

Potser a partir d'aquí tenim una explicació per entendre la proliferació de números quaranta a les sagrades escriptures.

Xuies

2010-11-19T17:38:00.005+01:00

Avui tinc ganes de menjar uns pinetells amb xuies a la brasa....

A l'Empordà i rodalies ens encanten les xuies, sobretot a la brasa, és una de les carns més agraïdes, cruixents i gustoses. Talls de cansalada viada tendra on es reparteixen perfectament les bandes de carn magra i de greix que es fondrà pràcticament amb la cocció, donant un regust de greixons de carnisseria.

El que no sabem, molts, és que xuia és un localisme provocat pel costum de convertir les "ll" en "i", com ara palla - paia, pallisa - païssa, all - ai, fonoll - fonei, rostoll, rostoi, etc. En la majoria d'aquests casos la pronúncia amb "i" s'ha gairebé extingit, pel coneixement que tenim tots de que es tracta d'un vici de pronúncia i no de la forma correcta. Per això cada vegada diem més "palla", "all", "rostoll", etc. i les pronúncies amb "i" resten per a un parlar molt informal i de "pagès" en el sentit de forçat imitant com es feia abans localment.

Doncs, sí, com haureu suposat, xuia és una dicció local de xulla (Ai, poc ho havia sentit mai!!!), direu (direm) la majoria. I és veritat. Xuia és una de les paraules que poca gent coneix en la seva forma correcta, almenys en aquesta zona dels territoris de parla catalana.

Sinó proveu, cliqueu "xuia" al Google i us apareixeran una bona colla de pàgines providents de l'Empordà i rodalies. Cliqueu després "xulla" i us apareixeran pàgines provinents del Sud de Catalunya i del País Valencià.

És una paraula diferent? No. És simplement una forma de pronunciar que és tan generalitzada que així ho sembla.

Transcric seguidament la cerca de la paraula Xuia al Diccionari Català - Valencià - Balear (Alcover-Moll) on es pot veure la definició (definicions) de la paraula, així com les diferents formes de pronunciar-la arreu dels territoris de parla catalana.

1. XULLA (i ant. sulla, dial. xuia). f.

1. Cansalada (Mall., Men., Eiv.); cast. tocino. Posen... cinc o sis taiadons de xuia, Alcover Cont. 221. Xulla fresca: la cansalada de porc mort de fa poc (Men.); cast. saladillo, maharrana. Xulla vella: la cansalada que es guarda amb sal per a ser menjada durant molt de temps (Men.); cast. tocino salado. Panna o Tauló de xulla: tros gros de cansalada; cast. témpano de tocino.

2. Carn de porc, no sols cansalada sinó també carn magra (té aquest sentit en alguns pobles de Mallorca, com Felanitx, Porreres, Santanyí, S'Alqueria Blanca, Els Llombards). Xulla blanca: la cansalada (es diu en els pobles citats, per distingir-la de l'altra carn del porc). Xulla vermella: la carn que no és cansalada, i que, pastada, resulta de color vermell i serveix per a fer sobrassades. Xuya blanca y mellas, doc. a. 1772 (arx. de Felanitx).

3. Llenca de cansalada fregida (Empordà); cast. torrezno. Sulla, o tallada de carn salada: Segmentum carnis suillae, Nebrija Dict. Chulla o carbonada: Offella, offula, Pou Thes. Puer. 132. Una truita d'ous amb xuies o un plat de carn amb arròs, Víct. Cat., Ombr. 67. Menjar xulles: menjada de carn de porc, acompanyada de vi, que es fa el dia que maten el porc (Osor).

4. Carn magra de porc (Plana de Vic, Pallars, Urgell, Ll.); cast. magro. Se dóna a esmorzar un plat de talls de xulla o carn magra, Serra Calend. folkl. 324.

5. Carn del coll i bescoll del porc, que té cansalada i magre (Llucena).

6. Costella de porc, de corder, de cabra o de boví, amb una porció de carn adherida, que es menja fregida o torrada (val.); cast. chuleta.

Loc.

—Ser com sa xuia de verro: ser una persona de mal gènit i cada vegada més mal de sofrir (Sineu).

Refr.

—«Aleluia, aleluia: qui no mata porc, no menja xuia».

Fon.: ʃúјə (or., mall., eiv.); ʧúʎa, ʧúʎɛ (occ., val.); ʃúə (Sóller, Sa Pobla, Porreres, Ciutadella); ʃúɛ (Maó, Alaior).

Intens.: xullassa, xulleta, xullota.

Etim.: probablement, segons explica Corominas DECast, ii, 90-91, del llatí axungia, ‘greix d'animal’, que donà normalment en català ensunya o ensuia o *enxunya, que es convertí per dissimilació de palatals en *enxulla, i després, per separació de l'element en- interpretat falsament com a prefix, quedà reduït a xulla.

2. XULLA f.

Tall fondo fet a alguna part del cos, especialment a una mà (Empordà); cast. corte.

Fon.: ʃúјə (or.).

3. XULLA f.

1. Xolla (Labèrnia-S. Eicc.).

2. Trena petita dels cabells d'una dona, o de les crins d'un cavall (Camp de Tarr.); cast. crizneja, soguilla.

3. Caixa d'espiga, sobretot la que té arestes o punxa (Empordà); cast. cascabillo.

4. Seny, senderi (pir-or., Cast.); cast. seso, caletre. De la poca xulla i formalitat del ditxós sastre, Pascual Tirado (BSCC, i, 151). Era un rat camperol de xuya limitada, Caseponce Faules 164.

Loc.

—Tocar la xulla a algú: donar un cop amb la mà plana al cap d'algú a qui acaben de tallar els cabells (Vall-de-roures).

Fon.: ʃúјə (Empordà, Rosselló); ʧúʎə (Camp de Tarr.); ʧúʎa (val.).

Etim.: la mateixa de xolla?

Prohibicions a la llengua catalana

2010-11-10T20:22:00.007+01:00

"Nunca fue la nuestra, lengua de imposición sinó de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima el idioma de Cervantes" Joan Carles I

No totes les prohibicions al català provenien del franquisme, com sembla que ens volen fer creure. Durant la història que segueix els Decrets de Nova Planta (i en alguns casos fins i tot abans) les prohibicions a la llengua catalana han estat nombroses i, fins i tot, algunes ridícules i esperpèntiques, poso algun exemple:

RECULL DE PROHIBICIONS, ATACS I DECRETS CONTRA LA LLENGUA CATALANA PER PART DE DICTADORS, GOVERNS I REIS ESPANYOLS I FRANCESOS (1700-2003).

“la llengua és l’essència mateixa d’un poble, l’essència perceptible de la seva ànima, la sang del seu esperit. El poble que l’ha conservada, o que l’ha recuperada, encara qe hagi perdut altrs prerrogatives i atributs, per importants que siguin, té la possibilitat de recobrar-se íntegrament”

Ferran Soldevila

SEGLE XVIII

1700

- Edicte de Lluís XIV de França què promulga que el francés ha de ser la llengua exclusiva en tots els àmbits i persegueix la llengua catalana.

1768

- Reial cèdula castellana del comte d’Aranda en què és prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica i es foragita el català de tots els jutjats.

1772

- Mitjançant una cèdula reial, el rei espanyol Carles III mana a tots els mercaders i comerciants majoristes i a la menuda que porten els llibres de comptabilitat en castellà.

1778

- Disposició d’Onofre Gomila, que prohibeix l’ensenyament en català a l’illa de Mallorca.

1794

- La Convenció Nacional Francesa decreta l’obligatorietat d’ensenyar la llengua francesa per accelerar la desaparició dels “idiomes feudals”.

- El bisbe francés Henri Gregori titlla de “patois” el català i predica la lluita a favor de la seua desaparició.

SEGLE XIX

1801

- Les Instrucciones para el arreglo de teatros y compañías cómicas fuera de la corte, dictades per Manuel Godoy, cap del Govern espanyol, prohibeixen cantar i ballar cap peça que no siga en castellà.

1825

- El Plan de Reglamento de Escuelas de Primeras Letras fa obligatori l’ensenyament en castellà.

1828

- El bisbe de Girona ordena escriure els llibres sacramentals en castellà.

1837

- Instrucció del “Gobierno Superior Político de Baleares”, que castiga els escolars que parlen català, mitjançant la delació entre els alumnes. Es lliura un anell a qui parle català i, si sent algú altre parlar en català, l’ha de passar a qui estiga parlant en català. En finalitzar la setmana, l’alumne que posseixca l’anell serà castigat.

1849

- Reial decret espanyol que obliga a ensenyar en castellà a les escoles normals.

1851

- Un decret del Govern de la província de Barcelona ordena que per tos els mitjans s’evite de parlar en català a les escoles i s’informe de les persones que ho fan.

1862

- Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català a l’Estat espanyol.

1867

- El ministre de Governació espanyol, González Bravo, prohibeix el teatre en català.

1881

- Es dicta la Llei d’enjudiciament civil que priva l’ús del català en els jutjats espanyols.

1896

- El Govern espanyol prohibeix parlar en català a les comunicacions telefòniques.

SEGLE XX

1900

- El governador civil de Lleida publica una circular on prohibeix la llengua catalana a l’escola.

1902

- Reial decret d’Alfons XIII d’Espanya que obliga a ensenyar en castellà.

- Es produeixen aldarulls universitaris pel nou catecismo imposat per Espanya, que en prohibeix l’ensenyament en català.

- A causa de les protestes per l’obligatorietat d’ensenyar el catecismo en castellà, s’autoritza novament l’ensenyament del catecismo en llengua materna.

- Es produeixen protestes a l’Ajuntament de Barcelona perquè el nou regidor republicà Josep Salas Anton ha parlat en català en el moment de prendre possessió del càrrec.

1923

- Reial decret del dictador espanyol Miguel Primo de Rivera, que prohibeix usar el català en actes públics i oficials i en els llibres oficials de registre.

- Una circular de l’espanyola “Dirección General de Enseñanza Primaria” recorda la prohibició d’ensenyar català i en català a les escoles del Principat.

- Reial ordre espanyola que prohibeix l’ensenyança del català com a matèria optativa.

1924

- Reial decret espanyol que obliga a redactar els prospectes de la farmàcia en castellà.

- Es dicta la Reial ordre espanyola que sanciona el professorat que ensenye en català.

- El Govern Civil de Barcelona prohibeix que la “Guia Judicial” del Col·legi d’Advocats es publique en català.

1925

- La Reial ordre d’Alfons XIII d’Espanya prohibeix els llibres en català a les escoles.

1926

- Es destituïda, per ordre governamental, la Junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona pel fet de publicar una llista en català.

- Reial decret del dictador espanyol Primo de Rivera, que sanciona qui no use o no respecte el castellà.

- El dictador espanyol Miguel Primo de Rivera decreta que els mestres que ensenyen en una llengua que no siga el castellà seran sancionats o traslladats. Les escoles de primària podran ser clausurades si els mestres no respecten el decret.

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

1937

- El governador civil de Sant Sebastià imposa una multa a Joaquim Ribera i Bartola per parlar en català per telèfon.

1938

- El “Delegado de Orden Público” de Sant Sebastià imposa una multa a Josep Juan i a Xavier Gisbert per parlar en català en el menjador d’un hotel.

- El “delegado de Seguridad Interior y Orden Público” de Sevilla imposa una multa a Joan Mèrida i Fontanet per parlar en català al menjador d’un hotel.

- Decret del Govern espanyol que derroga l’Estatut d’autonomia de Catalunya que, entre altres qüestions, regulava l’oficialitat de la llengua catalana.

- Ordre ministerial espanyola que prohibeix el català en el registre civil i en el registre de les persones jurídiques.

- Ordre ministerial espanyola que considera sense valor legal les inscripcions en català.

- El “Delegado de Orden Público” de Lleida, prohibeix utilitzar el català en públic.

DICTADURA FEIXISTA DE F. FRANCO

1939

- Són multats i alhora destituïts, els alcaldes de Teià (Maresme) i Sant Agustí de Lluçanès (Osona) per “empleo del dialecto catalán”.

- La Guàrdia Civil deté un mestre a Castelldefels (Baix Llobregat) i tanca l’escola on treballava per donar classes en català.

- El Govern Civil de Girona multa Josep Paltré i Roig per tenir impresos en català.

- El cinema Euterpe de Sabadell (Vallès Occidental) és multat i clausurat perquè el seu director havia parlat en català.

- Ordre del Govern Civil de Barcelona on es prohibeix representar en català “Els Pastorets”.

- Un jutge de Tarragona considera nul un certificat de defunció perquè està escrit en llengua catalana.

- Es dicta una ordre del “Ministerio de Educación Nacional” que suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana.

- Les planxes d’edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l’exèrcit espanyol.

- Les autoritats espanyoles confisquen i prohibeixen a Valls el full parroquial perquè està escrit en català.

- Els franquistes obliguen a retirar de les escoles i biblioteques de la ciutat de Lleida qualsevol llibre que no estiga escrit en castellà.

- Ban del nou alcalde d’Olot (Garrotxa) que prohibeix la presència de la llengua catalana en tots els àmbits.

- Notificació al Boletín Oficial del Obispado de Barcelona que prohibeix les plegàries i oracions en català.

- Ban de l’alcalde de Mollet (Vallès Oriental) que obliga a redactar en castellà tos els rètols escrits en català.

- El “Ministerio de Organización y Acción Sindical” espanyol prohibeix l’ús del català en les cooperatives, mutualitats i altres entitats que en depenen. A més, obliga a substituir totes les denominacions en català per altres en castellà.

- L’alcalde de Tàrrega (Urgell) obliga a substituir tot tipus de rètol o avís escrit en català per altres en castellà.

- Ordre ministerial espanyola que prohibeix l’ús del català en els restaurants i establiments d’hosteleria.

- El governador civil de Tarragona prohibeix els rètols en català als estableiments i a la via pública.

- El “General Jefe” de Catalunya multa M. Casanovas Guillén per adreçar-li una instància en català.

- Salvador Martí Granell i Adolf Sacias són multats al Morell (Tarragonès) per celebrar una funció teatral en català.

- L’alcalde de Valls (Alt Camp) és multat per no haver retirat tots els rètols en català a la vila.

- El general cap dels Serveis d’Ocupació de Catalunya obliga a substituir tots els rètols i anuncis escrits en català en la via pública

- El general cap dels Serveis d’Ocupació de Catalunya obiga a substituir tots els rètols i anuncis escrits en català en la via pública, el comerç i la indústria.

- El capellà de l’església de Sant Joan de Reus és multat per oficiar missa en català.

- La comandància militar espanyola de Mataró multa Antoni Marfà Serra per fer recordatoris de la comunió en català.

1940

- El Govern espanyol prohibeix el català al cinema.

- Ordre ministerial espanyola que prohibeix utilitzar el català en els noms comercials, marques, rètols d’establiments i qualsevol altre tipus de propietat industrial.

- Ordre del governador de Barcelona: els funcionaris municipals i els mestres seran destituïts per parlar “en una lengua que no sea del Estado”. No se suspén cap investigació contra els funcionaris per falta de proves, els indicis són suficients.

- Un ban de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris, tant a dins com a fora dels edificis oficials. A les fàbriques s’instal·len rètols en què es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.

- Es prohibeix publicar el catecismo en bilingüe al bisbat de Solsona. Només s’autoritza fer-ho en castellà.

1941

- El “jefe provincial” de la Ciutat de Mallorca prohibeix traduir “al mallorquín” qualsevol obra o concert.

- Són anul·lades a Ripollet (Vallès Occidental) diverses inscripcions de naixements i de matrimonis perquè estan escrites en català.

- El nou reglament dels telègrafs espanyol prohibeix el català a les comunicacions.

1944

- Decret espanyol que aprova el nou reglament notarial espanyol segons els qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.

1945

- Una ordre ministerial espanyola obliga a batejar els vaixells només en castellà.

1948

- Mor el filòleg Pompeu Fabra. La censura espanyola prohibeix informar de la seua mort a l’exili i no és admesa l’esquela en cap diari.

1949

- La “Jefatura Provincial de Propaganda” dicta que tot imprés en llengua catalana serà considerat un imprés clandestí i els seus autors i poseidors autors del delicte.

1953

- Les autoritats espanyoles prohibeixen la presentació a València del Diccionari català-valencià-balear.

1956

- El Ministeri de Justícia espanyol obliga a expressar-se en castellà a les presons.

1957

- L’anomenada Llei Moyano d’instrucció pública obliga a estudiar exclusivament a les escoles la gramàtica i l’ortografia castellana.

1960

- Ràdio Tarragona es nega a radiar una esquela perquè estava redactada en català.

1963

- És denegada la inscripció al registre de la Llibreria Les Voltes de Girona, perquè “no podrán ser admitidas las denominaciones en idioma extranjero”.

1964

- El bisbe de Tortosa, Manel Moll Salord, suprimeix l’únic programa que es fa en català a Ràdio Tortosa, ja que s’hi ha fet comentaris a favor de celebrar algunes misses en aquesta llengua.

1966

- Entra en vigor, impulsada per Manuel Fraga, ministre d’Informació i Turisme espanyol, la Llei de premsa, que prohibeix la llengua catalana.

1968

- El Govern espanyol prohibeix a Joan Manel Serrat de cantar en català a l’Eurovisió.

S’INSTAURA LA “DEMOCRÀCIA” A L’ESTAT ESPANYOL

1975

- 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona es neguen a concedir una subvenció per a l’ensenyament en català.

- Els regidors de Girona voten negativament la sol·licitut d’un pressupost per a l’ensenyament de la llengua catalana.

1982

- Decret espanyol pel qual s’obliga a emprar el castellà a totes les etiquetes dels productes alimentaris.

1986

- Ordre ministerial espayola que obliga a usar “almenys” la llengua espanyola en l’etiquetatge d’alls i apis.

1989

- Acció Cultural del País Valencià és multada pel Ministeri de Comunicacions espanyol perquè no havia respectat la decisió de tancar els reemissors de TV3 al País Valencià.

- Ordre del Ministeri de Justícia espanyol que fa obligatori el castellà, amb text català subordinat en documents sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció.

1995

- Resolució del ministeri de Cultura espanyol, sobre les ajudes a la creació de guions cinematogràfics, en la qual obliga a presentar-los en llengua espanyola, fins i tot els redactats en una altra llengua de l’Estat.

1996

- L’alcalde de Favara (Ribera Baixa) és detingut per parlar en català a un guàrdia civil.

1997

- Tècnics de Canal 9 tallen el subministrament elèctric que permetia que el senyal de TV3 arribés a la Safor.

1998

- L’Estat Civil de Perpinyà refusa escriure correctament el nom de Martí, escollit per uns pares per al seu fill acabat de néixer, amb el motiu que la “í” (amb accent) no és una grafia francesa.

SEGLE XXI

2001

- La Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana envia a les editorials valencianes un document amb els continguts que han d’incloure els llibres de text d’ESO i batxillerat en què s’exclouen els autors no valencians i s’ignora el reconeixement de la unitat de la llengua.

- En la cloenda del premi Cervantes, el rei espanyol Juan Carlos I afirma: “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sinó de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima el idioma de Cervantes”.

2002

- El magistrat del Jutjat d’Instrucció número 6 de Mataró suspén un judici perquè no hi havia cap intèrpret que pogués traduir al castellà la declaració d’una persona que volia declarar en català.

- Un jutge de Barcelona anul·la un article del reglament d’usos lingüístics de la Universitat Pompeu Fabra per fixar la “salvaguarda” del castellà.

- El Consell d’Estat francés il·legalitza l’ensenyament de les llengües anomenades minoritàries, entre les quals, la catalana.

- Una disposició del Ministeri de Justícia espanyol suprimeix el coneixement de la llengua catalana com a mèrit entre els criteris de selecció per nominar fiscals substituts.

- La companyia RENFE obre un “expedient laboral disciplinan” al cap de circulació de l’estació de Reus per utilitzar la llengua catalana en un llibre de registres.

- Manuel Tarancon, conseller d’Educació del País Valencià, publica una ordre en què no s’accepta el títol de filologia catalana, l’únic que atorguen les universitats valencianes, com a acreditació del coneixemet de la llengua.

2003

- L’establiment de RENFE Grandes Lineas de Badalona denuncia la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) per haver protestat per l’incompliment que fa de la Llei de política lingüística en no retolar la seua informació en català.

- Un jutge de Barcelona es nega a facilitar a una parella la documentació en català per divorciar-se.

- El president de les Corts Valencianes es nega a parlar en valencià a l’acte de compromís amb el càrrec.

2010

- El Tribunal constitucional espanyol prohibeix que el català sigui llengua preferent a l'administració catalana.

Document original en pdf.

Veure també l'article publicat a Serra d'Or, el desembre de 2002, per Francesc Ferrer i Gironès

Avui en dia hi ha centenars de normes que imposen l'ús del castellà.

Del costat francès les atacs han estat igualment nombrosos i l'èxit aconseguit per la república en nom de la llibertat, igualtat i fraternitat en l'anihilació del català gairebé reeixit.

"sigueu nets, parleu francès"

Aquesta consigna encara es pot veure en alguna escola de la Catalunya Nord (vergonyós)

Camí de la Independència (ple de clots)

2010-11-04T19:23:00.001+01:00

La manifestació del 10 de juliol va semblar la metxa que encendria la flama de la unitat entre els partits que diuen treballar per la Independència de Catalunya. Tothom semblava disposat a treballar colze a colze amb els altres per tal d'aconseguir l'objectiu. Passats uns dies ja tot es va anar refredant i cadascú va tornar a escombrar cap a casa seva.

Ara venen eleccions i realment fa pena sentir molts polítics que tenen una visió partidista enlloc d'una visió de país.

Fa anys vaig veure la pel·licula de Monty Python "la Vida de Brian" i hi ha una escena que sempre he volgut recollir en el video que segueix que sempre m'ha semblat que retratava de forma molt fidedigna aquesta situació política que vivim a casa nostra i que impedeix que treballem junts per aconseguir cap objectiu important com a poble.

Feia molt temps que em rondava pel cap treballar aquesta escena i els socialistes m'han passat al davant amb el seu vídeo de propaganda electoral "La Vida de Monti", que tot i que amb un altre objectiu, també s'han basat en la mateixa pel·lícula, per cert, intemporal i magnífica.

Caixa de Girona R.I.P.

2010-10-30T17:18:00.005+02:00

Des de fa molts anys, entre els companys de feina quan havíem d'anar a fer una gestió bancària, si anavem a la Caixa de Girona deiem que anavem a" la capsa", en al·lusió al seu modest tamany, per contraposició a si la gestió s'havia de fer a la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "la Caixa", anomenada també familiarment "la caixa grossa", i per alguns detractors "Caixa de Pretensions"

Per definició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, capsa és "Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Capsa de llumins, de bombons, de píndoles. Una capsa rodona, quadrada. Capsa de colors, de compassos" i caixa és "Receptacle d’una certa grandària, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’objectes. Embalar els mobles en caixes. Una caixa de llibres. Una caixa de taronges, de pomes"

En aquest sentit, és fàcil agafar un capsa i ficar-la dintre d'una caixa, com finalment així ha succeït. Ignoro si l'anècdota del nostre joc de paraules feta sense ànim de perjudicar a ningú ha estat argument utilitzar per les altes instàncies econòmiques del nostre país per donar llum verda a aquesta operació de fusió-absorció.

No voldria que de les meves paraules se'n desprengués el fàcil acudit que la "capsa" al no haver superat la seva mala salut econòmica s'ha produït el fatal desenllaç i ha anat a parar a la caixa -com finalment ens passarà a tots-. Crec que Caixa de Girona ha fet una tasca d'implantació i projecció del territori gironi que difícilment serà igualat per l'entitat absorbent i, avui, a quatre dies de la seva mort, mentre desenes d'operaris s'afanyen per substituir o tapar els rètos de Caixa de Girona posant-hi al damunt els de la Caixa, volia, després de trenta anys de ser-ne client fer-li un petit homenatge.

En fi, com diuen quan mor un rei: la Caixa ha mort, Visca la Caixa!.

Signat: Un -encara- client de Caixa de Girona

la Tramuntana

2010-10-18T18:56:00.001+02:00

Avui que amb els cabells voleieant esparrucats en contrast amb l'herba pentinada per la tramuntana, amb els aglans arrencats d'alzines i roures on s'aferren per no caure, encara, he anat a fer una sortida pel bosc, finalment alliberat pel vent dels molestos rantells que ens han xuclat la sang vampíricament durant tot l'estiu, he recordat l'oració al Crist de la Tramuntana del poeta empordanès Carles Fages de Climent:

Braços en creu, damunt la pia fusta

Senyor, ampareu la closa i el sembrat

Doneu el verd exacte al nostre prat

i mesureu la tramuntana justa

Que eixugui l'herba, i no ens espolsi el blat.

Crist de la tramuntana (Salvador Dalí) 1968

El facebook va matar l'estrella del blog i l'amanita phalloides el va ressucitar.

2010-10-15T19:45:00.003+02:00

A l'igual que a la famosa cançó de The Buggles "Video Killed the Radio Star", avui passejant pel bosc amb l'Andy (el nostre gos) anava rumiant que fa mes d'un mes que no escric res al meu blog. L'existència del facebook fa que puguis penjar qualsevol reflexió, parida o comentari efímer perquè el llegeixin els teus amics, que de fet és qui t'interessa.

I he pensat això quan he observat que hi havia una gran quantitat de farineres bordes (amanita phalloides) i he començat a rumiar en el possible orígen del seu cognom científic "phalloides" i de les ganes que tenia de fer un comentari sobre l'orígen d'aquest nom: Phalloides sembla derivar del molt llatí "phallus", que significa membre viril erecte, d'aquí també la paraula derivada "felació", que ara no descriuré. El sufix "oides" l'utilitzem quan volem anomenar allò que té una certa semblança amb una altra. Així romboide és quelcom que s'assembla a un rombe i humanoide és quelcom o algú que s'assembla a un humà.

Així phalloides seria quelcom que s'assembla a un penis erecte. Possiblement el bolet en les seves primeres fases de creixement pot semblar un penis (posant-hi una certa imaginació). D'altra banda, quan és ben desenvolupat té (com mols altres bolets) forma de paraigües, i jo mai no he vist cap penis amb forma de paraigües.

Hi ha un bolet que sí que té realment forma de penis, és anomenat científicament "phallus impudicus" o ou del diable, en català.

Curiosament, donant voltes arran de l'orígen del nom d'un bolet molt tòxic i moltes vegades mortal he ressucitat el blog que tenia agonitzant des de feia tant de temps....

Amanita phalloides en diverses fases de creixement

Phalus impudicus (aquest sí que sembla un penis!)

I, com que ha estat la inspiració del nom del post no puc deixar de recordar "The video killed the radio star":

Els millors embotits

2010-09-08T10:37:00.000+02:00

A l'àlbum "Mis problemas con las mujeres", de 1987, el cantant José María Sanz Beltrán, més conegut per Loquillo, hi va incloure l'única cançó en català que li conec "Cançó de Pagès".

Els Strombers, en una actuació a COM Ràdio en varen presentar una versió, amb una petita modificació: La cançó de Loquillo diu "(.../...)En cap altre lloc d'Espanya trobaràs millors embotits" (pronunciant la paraula Espanya amb un cert èmfasi). Els Strombers, si us hi fixeu, ho canvien dient "En cap altre lloc del Món, trobaràs millors embotits".

La mateixa cançó és interpretada des de dos posicionaments político-nacionals diferents. Una cançó curiosa i poc coneguda, en qualsevol cas.

Cançó de Pagès (Versió de Loquillo y los Trogloditas)

Cançó de Pagès (Versió de Strombers)

Spaghetti Western

2010-09-06T16:33:00.001+02:00

L'spaghetti western és un subgènere del western que deu el seu nom a una visió sarcàstica del cinema estatunidenc pels seus orígens italians.

Malgrat aquesta ironia, el gènere serà àmpliament reconegut i serà sotmès a plebiscit gràcies a algunes pel·lícules mítiques de molta qualitat. En efecte, al començament dels anys 1960, el western és en declivi abans que la influència de realitzadors com Sergio Leone li insuflin una nova joventut.

Un dels màxims exponenets en quant a les bandes sonores és Ennio Morricone.

Sempre quan visito el Montgrí, pel camí que porta des de Bellcaire d'Empordà a l'ermita de Santa Caterina, veient el paisatge, recordo els Spaghetti Western i em ve aquesta fantàstica música d'Ennio Morricone a la memòria.

Fins i tot de vegades em sembla veure els indis apareixent per damunt del penyassegat.

La importància de la bona ortografia

2010-08-28T08:48:00.003+02:00

Un diari seriós i professional com el Diari de Girona, en la seva edició del 28 d'agost de 2010, ha caigut en un error d'aprenents en el món de la fauna i, sobretot, de l'ortografia. Ha anunciat la troballa, a Castelló d'Empúries d'un "bisó" americà, que es va refugiar sota d'un cotxe abans de ser capturat.

Evidentment no es tracta d'un bisó americà, "Mamífer artiodàctil del gènere Bison, del grup dels bovins, de cos robust i de cap gros, amb un gep voluminós a l’esquena"

sinó d'un visó americà, "Mamífer carnívor del gènere Mustela, de la família dels mustèlids, de color burell i pell molt valuosa, que viu en estat salvatge, fent el cau prop de l’aigua, i en granges de cria "

El 1895, Oscar Wilde publicava la comèdia titulada "The Importance of Being Earnest", que nosaltres la coneixem amb les traduccions catalana "La importància de dir-se Ernest" o castellana "La importancia de llamarse Ernesto". La importància de dir-se visó o bisó canvia totalment la notícia, perquè no és el mateix trobar un gegantí ungulat corrent pels carrers de Castelló d'Empúries, o una petita bestiola que es refugia sota d'un vehicle. Sort que la notícia del diari va acompanyada d'una fotografia que esmena parcialment l'error, en altre cas veig els castellonencs corrent a refugiar-se del "bisó".

Llamecs

2010-08-27T19:13:00.003+02:00

Quan de petit hi havia alguna cosa que no m'agradava el meu pare em deia "ets un llamec", i "s'ha de tenir el ventre de gitano".

L'expressió llamec no l'he tornat a sentir mai més, ni tan sols l'he dit mai als meus fills, potser deu estar extingida o en vies d'extinció. És per això que avui vull dedicar-li un emotiu petit record.

El Diccionari Català-Valencià-Balear (l'Alcover-Moll) conté la paraula llamec o llamenc, amb la definició: "Delicat i triat en el menjar; que li agraden poques coses, només les més fines". Evidentment, quan no volia, de petit, menjar alguna cosa i m'ho recriminaven amb aquesta paraula, a mi em sonava com un insult, no com un adjectiu, tot i que normalment un insult sol ser un adjectiu que no ens agrada.

L'expressió tenir el ventre de gitano, evidentment volia dir que s'havia de menjar de tot, fent referència als gitanos itinerants d'aquella època que arreplegaven qualsevol cosa, bona o dolenta, que trobaven o que els donaven.

No s'ha de ser llamec, però tampoc golafre

Com que en veure aquesta imatge us quedareu amb ganes de veure el vídeo, aquí el teniu:

Els Metges (Sant Cebrià de Lledó)

2010-08-22T17:56:00.001+02:00

A cavall entre l'Empordà i el Gironès, Sant Cebrià de Lledó, coneguda com els Sants Metges, forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura des del primer terç del segle XIX. Era parròquia al segle XIII i el seu terme comprenia des del puig d'Arques (a Sant Cebrià dels Alls) fins a Santa Pellaia, i tenia una trentena de masos, ara gairebé tots deshabitats. És coneguda com els Metges perquè està dedicada a sant Cosme i sant Damià. S'hi accedeix per un camí forestal que surt de la carretera que va de Cassà de la Selva a la Bisbal, o bé per un altre que surt de la carretera entre Cassà i Llagostera. L'ermita ofereix una vista immillorable del Baix Empordà i de les Gavarres, i si es vol arribar al poblet veí de Santa Pellaia, allà es pot gaudir d'una vista de la plana de l'Empordà des d'un dels punts més elevats de les Gavarres.

Només una de les masies està habitada, can Cama, situada prop de l'església i restaurada en l'actualitat. És curiós el lledoner centenari que fa ombra davant d'aquesta casa, que converteix l'indret en un lloc privilegiat de repòs, també gràcies a la vista.

El 27 de setembre se celebrava, amb motiu de Sant Cosme i Sant Damià, un aplec que s'ha interromput diverses vegades en el temps, també anomenat l'Aplec de la Concòrdia, i que es va suprimir del tot a començament dels anys noranta. Diu una llegenda que aquest aplec va néixer perquè un rei volia aprendre a ballar sardanes, però empordanesos i selvatans no es van avenir sobre si el sistema dels uns o dels altres era el millor. El rei va convocar una assemblea en què es va acordar fer un concurs públic en què una colla de balladors provaria de convèncer els de l'altra comarca. El 27 de setembre es va celebrar el concurs, sense cap acord, i per aquest motiu aquesta trobada va continuar any rere any.

Extret de: EL PUNT 20/8/2010

Esquenes d'ase

2010-08-22T08:55:00.000+02:00

Esquena d'ase al carrer Paral·lel de la Bisbal d'Empordà (font: Vilaweb)

Tot circulant per les nostres carreteres trobem una bona quantitat d'elements reductors de la velocitat per als vehicles (a part del trànsit espès del mes d'agost) amb els seus corresponents rètos indicatius. Com que la nomenclatura és diversa (esquenes d'ase, bandes sonores, bandes rugoses, ressalts...) els pobres viatgers que circulen per les nostres contrades amb un diccionari a la mà s'ho deuen passar fatal cercant tantes vegades paraules diferents per arribar a una mateixa conclusió.

Personalment, de forma naïf, havia pensat que s'havia d'arribar a una unificació de la nomenclatura d'aquests elements per fer-ho més entenedor als forasters (i als locals!), per això m'he posat a investigar per Internet el significat exacte d'aquests termes. La conclusió és que no es pot unificar, ja que cada nom dóna signifitat a un element tècnicament diferent i per tant no és el mateix.

Ha servit, però, per il·lustrar-me jo mateix i ara quan vegi un rètol que diu "ressalt" ja no pensaré que és el mateix qua quan en veig un que diu "bandes sonores" o "bandes rugoses"

L'explicació tècnica d'aquest elements la podeu veure, si hi esteu interessats, en aquest DOCUMENT de la Generalitat de Catalunya.

Tres unces de pernil dolç

2010-08-18T17:13:00.001+02:00

En menys d'una generació és impressionant la manera com ha canviat la forma en que les persones utilitzem les unitats de pesos i mesures, adaptant-nos de forma irremeiable al sistema mètric decimal, que es va adoptar per primera vegada a França l'any 1791. Ja Jules Verne, en les seves magnífiques novel·les combina els sistemes mètric i el tradicional, indicant les distàncies amb metres, milles o llegües, de forma indiferent o combinada (o les dues formes seguides, perquè tothom ho entengui).

Tanmateix, fins als anys seixanta o setanta del segle XX a casa nostra en el dia a dia de les persones aquest sistema mètric decimal no va arraconar les altres unitats de mesura, almenys en moltes coses de la vida diària, com l'anar a comprar i el treball de la terra, tot i que, evidentment, sí que era allò que s'ensenyava a les escoles i que formava part de l'oficialitat.

Titulo aquest post "tres unces de pernil dolç", perquè en una recent conversa familiar, la meva germana m'explicava que havia demanat a la carnisseria aquesta quantitat de producte i la carnissera, que era de la vella escola, es va sorprendre i li va contestar que feia més de tres anys que ningú li demanava el permil dolç en unces.

En una generació hem passat tots a mesurar els pesos en grams i quilos i hem oblidat les unitats de mesura tradicionals emprades a casa nostra.

En poso un petit exemple:

UNÇA: Mesura de pes equivalent a 33 grams (per tant 3 unces eren aproximandament 100 grams)

LLIURA: Equivalent a 400 grams

TERÇA: Igual que una lliura, quatre-cents grams, però s'emprava a la peixateria

VESSANA: Mesura de superfície agrícola, equivalent a 2187 metres quadrats. (almenys al Baix Empordà)

QUINTAR: Mesura de pes equivalent a 41,5 quilograms

PAM: Vint centímetres aproximadament

GRAPAT: El que cap en una mà (tot i que no és una unitat científica de mesura s'usava en les compres de determinats productes)

EMBOSTA: És el que cap en les dues mans juntes

i molts d'altres que jo personalment ja no recordo haver utilitzat.

Reconec que s'ha avançat molt en l'enteniment entre les persones de diferents llocs amb l'aplicació del sistema nascut el 1791 i s'ha simplificat el càlcul de les mesures. D'altra banda, de vegades enyoro poder comprar "tres unces de pernil dolç" sense semblar un home de l'edat de pedra.

De soca-rel

2010-08-14T18:46:00.000+02:00

Navegant pel Facebook m'ha arribat aquesta horrible imatge auditiva-visual. En tot cas qui l'ha dissenyat no és pas un català de soca-rel. (De pura cepa!! Valga'm Déu!!)

Corrandes de l'exili

2010-07-31T20:13:00.004+02:00

Monument erigit en el Coll de la Manrella, el punt on el President Lluís Companys i Jover va emprendre el camí cap a l'exili.

Acabada la Guerra Civil, el bàndol que n'ha resultat perdedor emprèn un llarg i amarg camí cap a l'exili. Joan Oliver (Pere Quart) fa una íntima descripció dels sentiments que acompanyen els exiliats enmig del silenci del llarg camí.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa

Aquest poema va ser magníficament musicat per Lluís Llach. Aquí us el presento interpretat per la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz.

Eixam d'abelles

2010-07-17T11:55:00.005+02:00

Eixam d'abelles a una finestra 17/07/2010

Eixam d'abelles a una finestra 17/07/2010 (2)

De vegades la natura ens sorprèn amb visites inesperades. Avui un eixam d'abelles ha sobressaltat el nostre carrer ocupant una casa d'uns veïns alemanys. Espero que quan arribin de vacances no trobin la casa "okupada" ja sigui perquè algun apicultor hagi aprofitat l'avinentesa i s'hagi apoderat del preuat eixam, ja sigui perquè les abelles hàgin marxat per la seva pròpia voluntat.

Quina és la muntanya més alta de les Gavarres?

2010-07-03T10:50:00.005+02:00

Fa temps que se sap que, tot i que el puig més conegut de les Gavarres és el Puig d'Arques, avui famós per tenir instal·lat un radar meteorològic de dubtosa utilitat i de funcionament més que intermitent; el puig més alt és el del costat, dit Puig de la Gavarra per la majoria de la gent.
Avui consultant els mapes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya he tingut una sorpresa: Resulta que a una determinada ampliació del mapa apareix com a puig més alt el Puig dArques, atribuint-li una alçada de 535 metres. Quan amplies més la imatge apareix l'abans esmentat Puig de la Gavarra, amb una denominació que mai no havia sentit a ningú de la zona "Puig d'Aiguabona", amb una alçada de 533 metres, en aquesta mateixa ampliació de la imatge apareix el Puig d'Arques, però reduït a 532 metres, passant, doncs a ocupar el segon lloc en el rànquin d'alçades de les Gavarres.

Puig d'Arques 535

Puig d'Arques 532 - Puig d'Aiguabona 533

Quina imatge del plànol ens hem de creure?

Quin és el puig més alt de les Gavarres?

Algun dia ho aclarirem, de tota manera el més visitat i conegut segueix essent el Puig d'Arques. Tot i que avui hem après un nom nou: "el Puig d'Aiguabona" (Serà real?)

Demà és festa Sant Joan la fa...

2010-06-21T19:43:00.003+02:00

Foguera de Sant Joan

Avui ha començat l'estiu. Demà encara no és festa, però jo faig vacances aquesta setmana i com que estem tan a prop de Sant Joan he recordat aquella cançó que cantàvem de petitets quan l'endemà era un dia de festa, tal hi fa que fos o no fos Sant Joan:

Demà és festa
Sant Joan la fa
Agafa l'escopeta
I se'n va a caçar

Tira un tret
Mata un pardal
I el posa a l'olla
Sense un gra de sal.

Suposo que, com en totes les cançons populars, hi haurà moltes altres versions. Però la que jo recordo i cantava de petit és aquesta.

VENDO JACA Y CARRITO

2010-06-08T15:38:00.005+02:00

La Vanguardia: hemerotec a

Avui, 8 de juny de 2010, dia de vaga dels treballadors públics, les emissores de la Televisió de Catalunya fan vaga i es dediquen a reemetre programes enregistrats -enllaunats com en diuen els professionals de la comunicació- fent una mena de serveis mínims de l'entreteniment i de la informació.
En un d'aquests programes a quarts de quatre de la tarda, en una entrevista realitzada per la Sílvia Coppulo al professor Ainaud de Lasarte, aquest explicava unes seves col·laboracions amb els serveis secrets britànics en temps de la 2ª Guerra Mundial amb la finalitat d'ajudar fugitius aliats o jueus; col·laborant contra el nacionalsocialisme amb l'esperança de restablir un sistema democràtic als països d'Europa que s'arribsé a estendre a l'estat espanyol.
Recordo els jocs de paraules que empraven els cantautors els anys 60 i 70 per poder expressar les seves idees, les metàfores, les ironies i les paraules clau que tothom entenia menys els censors.
En aquest sentit he comprovat que eren hereus de la manera de fer d'aquella època en que, per avisar els col·laboradors sense aixecr sospita a les autoritats del règim utilitzaven la clau "vendo jaca y carrito" en els anuncis econòmics de la Vanguardia.
Per sort, el diari la Vanguardia compta amb una hemeroteca digitalitzada que ens permet comprovar de primera mà aquestes afirmacions i certificar que són certes.
Hi ha uns quants anunicis amb el text "Vendo jaca y carrito" dels que servien de semàfor per alertar els voluntaris que havien de realitzar alguna "feina".

El millor antivirus: el català

2010-05-11T18:30:00.006+02:00

El correu electrònic de la feina, protegit per un prestigiós programa antivirus, tria els correus que rebo i els classifica segons la seva "puresa" entre la "safata d'entrada", la carpeta "spam" i el "correu electrònic no desitjat".
De tant en tant cal revisar aquestes darreres carpetes per comprovar si l'antivirus ha fet bé la seva feina o bé s'ha passat de llest.
Algunes vegades trobo correus bons, procedents d'un emissor conegut, fins i tot institucional, que m'han anat a parar a la carpeta "spam" amb la nota "El filtro bayesiano ha detectado correo no deseado"
El primer cop que ho vaig veure vaig haver d'investigar què coi era això del "filtro bayesiano" i vaig anar a parar a la Viquipèdia on diu "El teorema de Bayes, és un dels teoremes més emprats a la teoria de la probabilitat. Descobert per Thomas Bayes és una manera particular de relacionar dues probabilitats per tal de demostrar la relació entre la probabilitat d'un esdeveniment condicionada al succés d'un segon esdeveniment i la probabilitat d'aquest segon esdeveniment condicionada al succés del primer"
Fet i fotut l'ordinador fa un càlcul de probabilitats i diu: "Aquest és un correu no desitjat"
Tu l'obres i dius: "mentida". Ho comuniques a l'informàtic i posa una excepció a l'aplicació: aquell emissor no tornarà a ésser marcat com a no desitjat.
Per tant, calcula la probabilitat que un correu sigui "spam" i l'aparta com a tal...

Aquest sistema em recorda l'ortografia de la meva besàvia que, quan amb una seva amiga escrivien una carta, de tant en tant es feien la pregunta: -"Aquesta paraula va amb "h" o sense "h"? -llegeixi's "atxa", tal com ho deien en aquell temps-
La resposta era: -"Fa gaire que no n'hi poses cap? Posa-n'hi una!"
He de dir, però, que la millor manera de comprovar si el missatge és bo o dolent és la llengua en què està escrit:

- Si es tracta d'un missatge en anglès que diu: "Hello You're my darling..." evidentment és un missatge no desitjat i ja el pots esborrar directament. A menys que tinguis contactes a l'estranger els missatges en anglès que van a la carpeta "spam" són brossa.

-Si es tracta d'un missatge en castellà cal mirar de qui procedeix; si ve del domini .ru i és d'una tal Natasha, sol ser escrit en castellà procedent d'un traductor automàtic que es veu d'una hora lluny. No sòl tenir virus, per tant, es pot fer un cop d'ull a la foto de la noia que busca marit a occident, esbossar un lleuger somriure com dient "és maca la noia!" i cap a la paperera s'ha dit!

-Finalment, si trobem un missatge a la carpeta de correu no desitjat i està escrit en català, ja el podem ressucitar directament. Encara és l'hora que m'hagi arribat cap "spam" en català. Potser és una prova de que el nostre idioma encara no té suficientment volum per formar part de la cultura pirata a Internet, però el que és segur és que, avui per avui és el millor antivirus que tenim els catalanoparlants. Si un familiar m'escriu en castellà o anglès, i jo sé que sempre em parla en català sospitaré ràpidament del missatge i estaré a l'aguait. Això un anglès no ho pot fer, si rep un correu que diu: Papa, Help me! pot obrir-lo per error. Si el rebo jo sé que és fals.

Avantatges de parlar català!!

Les Gavarres: Cementiri de vícitmes d'assassinats?

2010-05-05T07:12:00.004+02:00

Lloc on hi havia el Club XXI

Varis agents de l'ordre de la Bisbal d'Empordà varen matar un home i el varen enterrar a les Gavarres ara fa 30 anys, un policia jubilat ho ha confessat i ara s'està investigant el crim començant pel final. Potser serà més complicat encara de resoldre aqust cas?

Les investigacions criminals solen desenvolupar-se a partir d'una successió de fets lògica. Es descobreix un crim i la policia ha de trobar qui és l'assassí. Al jutjat número 3 de la Bisbal d'Empordà i als Mossos els ha tocat investigar un cas que va totalment a l'inrevés i que, per començar, va passar al segle passat, tot i que l'escenari del suposat crim és un bordell que, en aquell temps, amb pretensions futuristes, s'anomenava S. XXI.

La història comença fa uns mesos quan un intern del geriàtric de la Bisbal, de 82 anys, es va decidir a fer una confessió sorprenent. L'ancià, un policia municipal jubilat que durant uns anys també havia estat guàrdia civil, va declarar als Mossos i al jutge, degudament assistit per un advocat d'ofici, que era autor d'un assassinat i que l'arma del crim havia estat la seva reglamentària del cos. L'escenari d'aquest presumpte crim va ser el club S. XXI, un bordell situat al número 68 del carrer Sis d'Octubre de 1869 de la Bisbal, gairebé a tocar del terme de Vulpellac, ara una casa abandonada però que en les dècades dels anys 70 i 80 del segle XX havia estat un local molt freqüentat. Segons el relat del policia jubilat, l'afer que va desencadenar el fatal desenllaç va ser una discussió per una prostituta que exercia al S. XXI entre ell i un altre home, sembla que cambrer o empleat al local. El policia, segons va relatar, li va engegar dos trets i li va causar la mort. Un cop vist el resultat de la seva acció va avisar el cap de la caserna de la Guàrdia Civil de la Bisbal, que va anar, acompanyat d'un altre home, també agent policial, a l'escenari del crim. Segons l'home que va confessar el crim, el cap de la caserna de la Guàrdia Civil i el seu company es van encarregar de fer desaparèixer el cadàver anant-lo a enterrar en algun lloc de les Gavarres.

La confessió del policia jubilat arriba tard, uns trenta anys després del suposat crim, i, per tant, quan el delicte ja hauria prescrit perquè s'han superat de bon tros els 20 anys que preveu la llei en els casos d'assassinat. Però així i tot, el jutjat de la Bisbal va obrir diligències i va ordenar el secret de sumari de les actuacions i va encarregar a l'URI (unitat regional d'investigació) dels Mossos que investigués el cas, amb un primer objectiu: comprovar si la declaració de l'octogenari tenia credibilitat. I després, intentar localitzar el cadàver.

La investigació resulta més dificultosa que en els casos convencionals, quan es tracta de trobar l'assassí i es té la víctima. El policia jubilat ha identificat amb noms i cognoms les dues persones que, segons ell, es van encarregar de fer desaparèixer el cadàver, però es dóna la circumstància que totes dues ja són mortes i, per tant, no es pot comptar amb el seu testimoni.

I pel que fa a la víctima, en va donar unes dades que podrien ser útils però remarcant que era una persona que havia vingut d'Extremadura i que, per tant, difícilment, tenia família a la població.

Les primeres hores després d'un crim són claus per a la seva resolució. En aquest cas, els Mossos d'Esquadra l'han hagut d'assumir havent perdut els trenta primers anys, tants que ni tan sols eren desplegats al territori quan s'hauria perpetrat el crim, si és que es va produir mai

Informa: El Punt

Codi fonètic internacional ICAO

2010-04-19T19:06:00.004+02:00

El codi fonètic internacional ICAO (International Civil Aeronautical Organization) és el codi fonètic més utilitzat al món, considerant-se el més útil i científic. És utilitzat també pels radioaficionats i elimina els dubtes a l'hora de deletrejar paraules o sigles.

És tremendament útil a l'hora de deletrejar matrícules 5657DBT (delta, bravo, tango) i elimina els dubtes a l'hora de les comunicacions en condicions adverses com per exemple en les comunicacions per ràdio de la policia.

La taula completa és la següent:

Alpha
Bravo
Charlie
Delta
Echo
Foxtrot
Golf
Hotel
India
Juliet
Kilo
Lima
Mike
November
Oscar
Papa
Quebec
Romeo
Sierra
Tango
Uniform
Victor
Wkiskey
Yankee
Xray
Zulu

Per fer honor al bloc, podem deletrejar GAVARRES: GOLF+ALPHA+VICTOR+ALPHA+ROMEO+ROMEO+ECHO+SIERRA

Acudit:

Com es deletreja VPH en l'alfabet fonètic internacional?

VICTOR PAPA HOTEL

I en l'alfabet fonètic basc?

VAMOS PATXI HOSTIA!!

La bassa de Jafre

2010-04-19T15:33:00.005+02:00

De petit a l'Agrupación Escolar Mixta de las Escuelas Nacionales de la Bisbal d'Empordà, després anomenat Col·legi Joan de Margarit, (ara CEIP -avui en dia tot són sigles-) els mestres ens feien aprendre de memòria "los rios de España".
Els de la "vertiente atlántica" començàven per Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Gualalquivir... . I el primer d'aquest reguitzell, el Miño, venia il·lustrat per una dita castellana que diu "El Miño lleva la fama y el Sil lleva el agua", és a dir, el nom de riu que s'ensenya és el Miño, en canvi la major aportació d'iagua la fa el Sil, un seu afluent.
I que té a veure això amb la bassa de Jafre? Doncs que Garrigoles té la bassa i Jafre se n'emporta la fama. Efectivament el pou d'aigua calenta de Jafre està situat dintre del terme municipal de Garrigoles, al Baix Empordà, prop, això sí, del terme municipal de Jafre, però com que l'accés més fàcil és el que passa per Jafre tothom ha acabat coneixent aquest indret amb el nom de "el pou d'aigua calenta de Jafre" o més senzillament "la bassa de Jafre".
Avui en dia hi ha en construcció un gran espai termolúdic a tocar del poble de Jafre, darrer cop de cua d'aquest pou d'aigua calenta descobert als anys 60 del segle XX per una empresa que cercava gas o petroli. A data d'avui puc constatar que la bassa segueix fent alguna bombolla, però la temperatura de l'aigua és més aviat la temperatura ambient, es deu haver refredat amb el pas dels anys!

Hi ha una pàgina amb informació del municipi de Jafre penjada a la Xarxa telemàtica educativa de Catalunya, coneguda per les sigles XTEC -allò que dèiem de les sigles-,amb una informació al respecte de la bassa de Jafre a la qual es pot accedir amb aquest ENLLAÇ.

Com anar a la bassa de Jafre?

Cagarades de lloca

2010-04-06T20:10:00.001+02:00

Temps era temps que totes les cases, de la vila i de pagès tenien les seves gallines per als ous de consum i també per a proporcionar a la poca carn que es menjava, preferentment les festes anyals i de guardar.
Quan els ous no eren retirats de la ponedora, o bé la gallina se les havia empescat per pondre'ls en algun racó inaccessible o amagat venia l'hora de covar els ous, durant vint-i-un dies exactament, a fi i efecte de que vinguessin al món els generalment rossets i rodonets pollets.
Per dur a terme aquesta tasca la voluntariosa gallina agafava una espècie de febre que li feia pujar la temperatura corporal, li treia la gana i la “invitava” a estar-se els vint-i-un dies col·locant bé els ous sota les seves plomes i ales entreobertes fins que naixien els pollets.
Durant aquest temps de cura i incubació dels ous la gallina, llavors anomenada lloca, feia molt poques sortides del niu on romanien els ous i en aquestes sortides aprofitava per dipositar les dejeccions acumulades en els seus budells fent una immensa cagarada: la cagarada de lloca.
Avui, observant la gran cagarada que havia fet una cotorra que tenen els meus pares i que està covant els ous que ha post he recordat les grans cagarades de lloca dels galliners de la meva infantesa i, fent ús de la tecnologia moderna he cercat al Google si hi havia alguna informació sobre la cagarada de lloca. Com que no hi he trobat res, es veu que això no ha estat mai objecte d'estudi científic, he decidit penjar aquestes reflexions.

Manual del bon polític - Georges Frêche

2010-03-30T12:21:00.005+02:00

El recent escollit President del Languedoc-Rosselló en una xerrada enregistrada als seus alumnes a la facultat de la Universitat de Montpeller fa una disquisició de les arts que utilitza per a ser escollit pel poble, així com de les seves simpaties amb els catalans.
Poso primer la transcripció de l'original en francès i posterioment la seva traducció al català, així com un enllaç a l'enregistrament de la seva veu que hi ha penjada al Youtube.

Oui. Ce que je vous dis c'est l'évidence.
Ah, mais si les gens fonctionnaient avec leur tête, mais les gens ils ne fonctionnent pas avec leur tête, ils fonctionnent avec leur tripes. La politique c'est un affaire de tripes, c'est pas un affaire de tête.
C'est pour ça que moi quand je fais une campagne, je ne la fais jamais pour les gens intelligents. Des gens intelligents, il en y a 5 a 6 %, il en y a 3% avec moi et 3% contre, je change rien du tout. Donc je fais compagne auprès de cons et là je ramassa des voix en masse. Et jamais sur des sujets..
Enfin, aujourd'hui je fais ce qui m'intéresse, comme Président de la Région, j'aide les lycées, j'aide la recherche et quand je ferai campagne, dans deux ans pour être de nouveau élu, je ferai campagne sur des conneries populaires, pas sur des trucs intelligents que j'aurai fait.
Qu'est ce que les gens en ont à foutre que je remonte les digues, les gens s'occupent des digues quand elles débordent, après ils oublient, ça les intéresse pas, les digues du Rhône, les gens ils s'en foutent, ah à la prochaine inondation, ils gueuleront qu'on n'a rien fait.
Alors moi je mets beaucoup d'argent sur les digues de Rhône, mais ça ne rapporte pas une voix, par contre si je distribue des boites de chocolat à Noël tous les petits vieux de Montpellier, je me ramassa un gros paquet de voix.
Je donne des livres gratuits dans les lycées. Vous croyez que les connards me disent merci, ils disent non ils arrivent en retard, comme si c'était ma faute parce que l'appel d'offres n'avait pas marché et que donc il y avait quinze jours de retard dans la livraison.
Les gens ils disent pas merci, d'ailleurs les gens ils disent jamais merci, Les cons ne disent jamais merci. Les cons sont majoritaires, et moi j'ai toujours été élu par une majorité de cons et ça continue parce que je sais comment les « engraner », « j'engrane » les cons avec ma bonne tête, je raconte des histoires de cul, etc... ça un succès de fou, ça a un succès fou. Ils disent, merde, il est marrant, c'est un intellectuel mais il est comme nous, quand les gens disent « il est comme nous », c'est gagné, ils votent pour vous. Parce que les gens ils votent pour ceux qui sont comme eux. Donc il faut essayer d'être comme eux.
Là, les catalans me font chier, mais je leur tape dessus parce qu'ils m'emmerdent, mais dans deux ans, je vais me mettre à les aimer je vais y revenir je vais leur dire, mon Dieu, je me suis trompé, je vous demande pardon, ils diront: qu'il est intelligent, ils me pardonneront, ils en reprendront pour 6 ans.
C'est un jeu, qu'est ce que vous voulez il faut bien en rire. Avant je faisais ça sérieusement, maintenant j'ai tellement l'habitude de la manœuvre que ça me fait marrer.
Les cons sont cons et en plus ils sont bien dans leur connerie. Pourquoi les changer, pourquoi voulez vous les changer? Si vous arrivez à faire en sorte que les gent intelligents passent de 6 à 9% voire à 11, vous ne pourrez pas aller au-delà.
Mais les cons sont souvent sympathiques, moi je suis bien avec les cons, je joue à la belote, je joue aux boules. Je suis bien avec les cons parce que je les aime, mais ça ne m'empêche pas de les juger, mais après quand vous avez raison, mais toujours 3 à 4 ans après.
Toujours 3 ou 4 ans après, ils disent, mais il est pas si con parce que après tout ce qu'il a fait ça marche. Donc vous faites des trucs, vous vous faites élire, 6 ans. Les 2 premières années vous devenez maximum impopulaire, vous leur tapez sur le claque bec, etc... ah salop le peuple aura t'a peau, on t'aura, moi je dis cause toujours, je vous emmerde. Ensuite 2 ans vous laissez reposer le flan, vous faites des trucs plus calmes.
Et les deux dernières années, plus rien du tout, des fontaines, des fleurs, et des bonnes paroles, je vous aime, oh catalans, je vous aime, oh occitans mes frères, je vous aime, vous faites un petit institut, une merde pour propager le catalan auprès de 4 guguss, tout le monde est content, tout le monde est content, évidemment ils parlent catalan comme ça personne les comprend à 3 km de chez eux. Mais ça leur fait plaisir.

Si, el que us dic és l'evidència.
Ah, però si la gent funcionés amb el seu cap, però la gent no funciona amb el seu cap, funcionen amb les seves tripes. La política és un assumpte de tripes, no és un assumpte de cap.
És per això que jo quan faig una campanya, no la faig mai per a la gent intel·ligent.
De gent intel·ligent, n'hi ha un 5 o un 6%, n'hi ha 3% amb mi i 3% contra meu, no canvio res en absolut. Per tant faig companya per als estúpids i allà jo recullo vots en massa. I mai sobre subjectes..
Finalment, avui faig el que se m'interessa, com a President de la Regió, ajudo els instituts, ajudo la investigació i quan faré campanya, en dos anys per ser de nou escollit, faré campanya sobre ximpleries populars, no sobre coses intel·ligents que hauré fet.
Què n'ha de fotre la gent si faig els dics més alts? La gent s'ocupa dels dics quan es desborden, després se n'obliden, això no els interessa, els dics del Roine, la gent se'n fot, ah a la pròxima inundació, bramaran que no s'ha fet res.
Llavors jo poso molts diners sobre els dics de Roine, però això no dóna un vot, en canvi si distribueixo capses de xocolata per Nadal a tots els petits vells de Montpellier, recolliré un bon paquet de vots.
Dono llibres gratuïts als instituts. Creieu que els imbècils m'ho agraeixen?, diuen que arriben amb retard, com si fos la meva culpa perquè la crida d'ofertes no havia funcionat i per tant hi havia quinze dies de retard en el lliurament.
La gent no diu gràcies, d'altra banda la gent no diu mai gràcies, Els imbècils no diuen mai gràcies. Els imbècils són majoritaris, i jo sempre he estat escollit per una majoria d'imbècils i això continua perquè sé com engrescar-los, jo ens engresco els imbècils amb el meu bon cap, conto històries de cul, etcetera... això té un èxit de boig, això té un gran èxit. Diuen, merda, és divertit, és un intel·lectual però és com nosaltres, quan la gent diu «és com nosaltres», és guanyat, voten per vostè. Perquè la gent voten per als que són com ells. Per tant cal intentar ser com ells.
Allà, els catalans em fan cagar, però els pico a sobre perquè m'empipen, però en dos anys, em posaré a estimar-los hi tornaré i els diré, Déu meu!, m'he equivocat, els demano perdó i diran: que és intel·ligent, em perdonaran, em reprendran per a 6 anys més
És un joc, què voleu? Cal riure-se'n. Abans feia això de manera seriosa, ara tinc tant el costum de la maniobra que això em fa divertir.
Els estúpids són estúpids i a més estan bé en la seva estupidesa. Per què canviar-los, per què voleu canviar-los? Com a molt, es pot aconseguir que els intel·ligents passin de 6 a 9%, fins i tot a 11, però no es pot anar més enllà.
Però els estúpids són sovint simpàtics, jo estic bé amb els estúpids, jugo a cartes, jugo a les boles. Estic bé amb els estúpids perquè els estimo, però això no m'impedeix jutjar-los, però després quan tu tens raó, però sempre 3 a 4 anys després.
Sempre 3 o 4 anys després diuen: no és pas tan estúpid perquè després de tot allò que ha fet funciona.
Així, feu coses, us feu escollir 6 anys. Els dos primers anys esdeveniu impopulars al màxim, els toqueu el botet, etc, el poble tindrà la teva pell, et tindran a tu.Jo dic parleu sempre i empipeu-los.
Llavors 2 anys deixa descansar el flam, fes coses més tranquil·les.
I els dos últims anys, més res en absolut, de les fonts, de les flors, i de les bones paraules, us estimo, oh catalans, us estimo, oh occitans els meus germans, us estimo, fas un petit institut, una merda per propagar el català amb 4 guguss, tothom està content, tothom està content, evidentment parlen català així ningú no els comprèn a 3 km de casa seva. Però això els fa plaer.

Que n'ets de mesell, et ben estovaria amb una cima

2010-03-14T10:53:00.005+01:00

Engegant oques amb una cima

Una de les expressions que la maniada d'avui en dia ha sentit ben poques vegades, o mai, és la que serveix de títol a aquest post.

Mesell és aquella persona o animal que no fa cas després de repetir-li una ordre o instrucció una i altra vegada.

La joia de la corona d'aquesta espressió és, però, la paraula cima.

Una cima és cadascuna de les branques que formen la part superior d'ur arbre o arbust. A Mallorca es diu cima especialment a la rama o branques tallades de la part superior d'un arbre.

També es diu cima a cadascuna de les branques superiors o més primes d'una planta, com ara fonoll, bruc, salze o parra.

A Tortosa en diuen cima de la part més prima de la canya de pescar.

El cas és que del vocabulari bisbalenc de la meva infantesa la versió que me n'ha quedat interioritzada és la d'aquell estri que serveix per a picar si no fas bondat. Per sort mai em varen picar amb una cima, però devia de ser bastant mesell de petit, ja que la frase "et mereixeries un bon cop de cima" m'ha quedat ben enregistrada en el record.

No se'n trobaria ni un os per fer una manxeta

2010-03-06T10:13:00.005+01:00

La Dra. Brennan de la sèrie "Bones"

A la sèrie "Bones", emesa actualment per la Sexta, l'antropòloga forense Temperance Brennan, amb el seu equip de científics i ajudada per l'investigador Seeley Booth és capaç de deduir a partir d'indicis invisibles per a una altra persona, descoberts a l'esquelet d'un cadàver, les circumstàncies de la seva mort i, fins i tot, el lloc dels fets i l'assassí.

I no només quan un cadàver és fresc i amb tot de marques més o menys evidents a ull nu sinó fins i tot quan, com diem a l'Empordà, no se'n trobaria ni un os per fer una manxeta.

Avui m'ha entrat la curiositat respecte a aquesta frase tan nostrada i m'he documentat a l'obra més exhaustiva de la llengua catalana -el diccionari Català-Valencià-Balear de Mossen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, on, com moltes altres tantes vegades, hi he trobat la resposta:

Resulta que una manxeta és un botet de caçar guatlles, compost d'una bosseta de cuir i un osset que hi va adherit; estrenyent i afluixant la bosseta amb els dits, fa un soroll semblant al cant d'una guatlla.

I d'aquesta definició en surt un altre dubte a les nostres orelles tecnològiques: Què és un botet?. Doncs bé, un botet no és sino un bot petit.

Tornem-hi... Què coi és un bot? Doncs un bot és una pell de cabra degudament tractada i cosida que serveix per a contenir líquids (vaja, una cosa bastant primitiva...) I ha esdevingut una mesura de capacitat (aprox. 60 litres) usada encara avui en dia per mesurar el contingut de les botes de vi (Ex. és una bota de 6 bots)

Quan un botet o un bot s'inflen queden tensos i tibants, per això quan algú ens fa empipar o ens parla d'una cosa que no ens agrada li diem: "No em toquis el botet"

Les mines de Celrà

2010-02-16T16:36:00.009+01:00

Aquest cartell informatiu ens dóna la benvinguda al començament de la ruta.

Per fer viable la Revolució Industrial del segle XIX eren necessaris dos materials: el ferro i el carbó. Per a proporcionar a la indústria el ferro que necessitava es van fer nombroses prospeccions al sòl català, però la majoria d'elles no van reeixir.

Les mines de ferro de Celrà comencen la seva explotació el 1892 i la finalitzen el 1918. Durant aquests 26 anys, són dues les empreses que es dediquen a la seva explotació: Minas de Celrà (1892-1900) i Hierros de Celrà (1900-1918). Des de les diverses concessions mineres que es van registrar, només dues van proporcionar mineral de ferro amb relativa abundància: la mina del Nen Jesús i la mina Victòria Esperança.

Detall interior d'una de les galeries

La mina Nen Jesús està situada a l'est de Sant Miquel en el lloc conegut com el bosc d'en Medinyà. En aquesta mina s'han trobat un total de 23 galeries obertes, de les quals 8 són de molt poca profunditat i probablement deurien haver servit com a prospecció de mineral. De les altres, dedicades a l'extracció de mineral, la més llarga té uns 105 m.

La mina Victòria està situada a prop del Congost, en el lloc conegut com l'Olivet d'en Ros. s'hi han trobat un total de setze galeries, vuit de les quals tenen més fondària. La més profunda té uns 160 m.

L'extracció del mineral era una operació completament manual. Amp pics i magalls s'anaven retirant la terra i pedres que es trobaven. quan s'arribava a una roca o auna veta de mineral de ferro, un operari aguantava un punxó llarg sobre la pedra o el mineral mentre un altre picava amb el mall fins esbardellar-la. Després amb la parpelina es treien els trossos, que amb cabassos d'espart es duien a l'experior, on la següent operació consistia a deixar amb picots el mineral de ferro lliure d'impureses.

Entrada de la galeria 6 coberta de molsa, heures i falgueres.

En trobar-se les galeries de les mines situades a diversos nivells, el mineral es llençava per unes rases inclinades on rodolava com en un tobogan. Un cop al nivell inferior es carregava en carros tirats per animals fins l'estació de tren de Celrà. Les condicions del terreny, de fortes baixades, com la longitud del recorregut feien que el transport del mineral fins l'estació fos difícil. Per resoldre els problemes de transport, es construeix un tramvia aeri de 5 km. de recorregut accionat per una màquina de vapor de 10 CV, el qual va entrar en funcionament a finals de 1902.

La nova infraestructura va permetre augmentar l'extracció de mineral ja que les vagonetes que eren de tipus Roe, permetien transportar aproximadament una tona de mineral. La sortida de mineral a l'exterior de la mina es feia amb vagonetes que es desplaçaven per unes vies, empeses pels miners. Un cop les vagonetes eren a l'exterior es duien fins l'estació de càrrega. Des d'aquí el amterial era transportat aèriament amb vagonetes fins l'estació de descàrrega, just al costat de l'estació de tren de Celrà.

Detall del carregador de la mina del Nen Jesús

Aquest transport era doble, ja que un tramvia anava fins la mina del Nen Jesús i l'altre fins la mina Victòria. Ambdues línies seguien un traçat rectilini des de l'estació de càrrega fins l'estació de descàrrega, la qual era compartida pels dos tramvies aeris. El tramvia, que tenia un moviment continu, disposava de dos cables, per un les vagonetes baixaven carregades de mimeral i per l'altre pujaven buides. Per al recolzament de les línies hi havia disposats al llarg del seu recorregut, i a una distància d'uns 100-120 m. unes torres o cavallets fortament fixats al terra. Per salvar els accidents del terreny muntanyós i amb la finalitat de suavitzar el pas dels cables, s'excavaren unes rases o trinxeres.

Excrecions ferruginoses enmig del llècol

La mala qualitat del material i l'encariment del transport fins a la foneria van ser els principals motius del tancament de les mines de Celrà.

Avui dia, queden com a empremta d'aquuella activitat minera, les galeries a la muntanya, els tobogans i trinxeres que es van fer, alguns pilars d'obra dels cavallets i les estacions de càrrega del mineral.

Carmells a la fondalada. Vam anar-hi un dia fred

El text és el del cartell reproduït a la primera imatge, que a la vegada és extret del llibre "les mines de Celrà" obra d'Artemi Rossell i Ferrer.

Un escrit de collons

2010-02-12T15:49:00.005+01:00

L'inconscient de vegades ens traeix, ara mateix quan escrivia el títol d'aquest post m'ha sortit sense pensar-ho "un escrot de collons", realment és una coincidència curiosa, donat el títol que pretenia escriure i que, finalment, he corregit ràpidament.

El cas és que avui m'ha arribat al correu electrònic un escrit del qual ignoro l'autor, però que es tracta gairebé d'una tesi doctoral sobre la paraula "collons".

Llegiu-lo i us n'adonareu del difícil que pot esser per a un estranger aprendre el significat d'una única paraula en català. I mira que n'hi ha que el parlen!! Realment té mèrit!! Felicitats!!

Estudi gramatical en base a la expressió “collons”: Veieu com n'és de ric el vocabulari català.

COLLONS.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.

UN significa car (val un colló);

DOS significa valentia (té dos collons)

TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

-El verb canvia el significat:

TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!)

POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).

ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:

el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),

el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),

i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

"A" expressa por (acollonit),

"DES" significa riure (descollonar-se),

"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i

"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió :

"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons),

"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);

"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);

"AMB" indica valor (és un home amb collons!);

"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:

el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);

la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);

el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);

la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants:

la MIDA (els té ben grossos),

la POSICIÓ (els té ben posats).

Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).

Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!).

I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany

i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)

i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:

Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,

i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!,

i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que

finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir- me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.

Fauna de les Gavarres II - El Ieti

2010-02-10T16:14:00.005+01:00

La notícia de les aranyes gegants de Calonge m'ha recordat un altre animal famós que va córrer per les Gavarres ara fa uns anys, multitud de persones coneixien algú que coneixia algú altre que l'havia vist. La veritat mai es va saber, però recupero el text d'una notícia que va aparèixer a El Punt l'any 1999 i que té documentada l'Absurd Diari.

Calonge / Santa Cristina d'Aro.- Els Mossos d'Esquadra i el Cos d'Agents Rurals (CAR) van realitzar ahir una batuda a la zona de la Roqueta, al massís de les Gavarres, entre Calonge i Santa Cristina d'Aro, alertats pels rumors que fa temps que hi corre un mandril salvatge. El misteri del primat es va començar a engendrar fa uns mesos, quan a la zona hi van aparèixer cabres mortes brutalment atacades. Els agents rurals van informar ahir que que tot fa indicar que els atacs han estat obra de gossos salvatges. L'any 1986 un ós es va escapar d'una casa i va voltar per la mateixa zona fins que va ser abatut.

Els agents rurals i els Mossos van rastrejar ahir durant tot el matí la zona on presumptament es pot amagar l'animal o els animals que han causat la mort de les cabres, amb l'objectiu d'obtenir algun indici sobre el seu origen. La batuda es va concentrar a l'espai comprès entre els masos Terrades i Migranya, on el desembre passat ja van aparèixer mortes diverses cabres.

Els agents treballen amb la possibilitat que els atacs han estat realitzats per gossos salvatges, però per molta gent de la zona, l'autor dels atacs és un mandril de mides considerables -aproximadament d'un metre i mig-. Els rumors es basen en les afirmacions de nombroses persones que afirmen haver-lo vist. Hi ha fins i tot qui assegura que li falta mig ullal. Per tal de descartar aquesta possibilitat, els agents van realitzar una inspecció a cadascun dels nuclis zoològics i masos de les rodalies per determinar si tenien o havien tingut algun tipus d'animal exòtic que es pogués ajustar a les descripcions que corren per la zona.

Ignasi de Dalmases, sotsinspector del CAR, va dir ahir que inicialment no tenen constància que hi hagi hagut a la zona algun animal d'aquestes característiques i va explicar que la la inspecció no va donar cap resultat. També va assenyalar que segons els indicis trobats -petjades, defecacions, tipologia de les mossegades, etcètera-, tot sembla indicar que es tracta d'una típica agressió de gossos salvatges. Dalmases va argumentar que malgrat els rumors, no han pogut prendre declaració a cap persona que hagi vist directament l'animal, i que únicament han pogut obtenir referències confuses i contradictòries.

L'aparició d'un animal exòtic a les Gavarres no és un cas insòlit. L'any 1986 un ós es va escapar d'una casa de Sant Antoni de Calonge, i va ser capturat posteriorment per agents rurals a Palafrugell. L'ós va morir a causa d'una reacció de l'anestèsic.

Font: El Punt

Fauna de les Gavarres - Les aranyes gegants de Calonge

2010-02-08T19:46:00.002+01:00

Una dona fa córrer dos cossos de policia perquè tenia una aranya dins de casa seva a Calonge.

Calonge.- Una patrulla de seguretat ciutadana de la policia local de Calonge i la patrulla de medi ambient de la policia local de Platja d'Aro van haver de córrer dimarts al vespre fins a un habitatge d'una urbanització de Calonge, a tocar de Platja d'Aro, perquè una dona va trucar espaordida al servei d'emergències 112, perquè hi havia una «aranya molt grossa» dins de casa seva. La policia local de Platja d'Aro hi va enviar els agents especialitzats en medi ambient que, en arribar a l'habitatge van comprovar que, efectivament, hi havia una aranya a la casa però també que la seva inquilina tenia un concepte una mica erroni de l'adjectiu «grossa», ja que l'aràcnid feia uns quatre centímetres tot plegat i era d'una espècie comuna. Res similar tampoc a cap taràntula ni cap mena d'aranya verinosa. Un cop capturat l'animal, els agents de Platja d'Aro, es van ocupar de desallotjar l'aranya de l'habitatge i dur-la cap a l'exterior. L'operació, en la qual també hi van ser presents agents de Calonge, va deixar, sinó satisfeta, almenys conformada i tranquil·la la veïna.

Aràcnid a la sabateria

No és la primera vegada que els cossos policials han de córrer per una simple aranya. L'agost del 2007, una patrulla dels Mossos d'Esquadra i tècnics d'Agents Forestals i de la Diputació de Barcelona van escorcollar una sabateria de la rambla de Catalunya de Barcelona, després que les dependentes truquessin dient que feia una setmana que veien córrer una taràntula dins el magatzem i a l'habitació i que no l'havien pogut atrapar. Les dependentes, però, havien pogut retratar l'aranya. I a partir de les fotos, els tècnics van concloure que no es tractava de cap taràntula, sinó una aranya normal, també de quatre centímetres.

Informa: EL PUNT

El capità llengua

2010-02-06T13:33:00.013+01:00

Finalment, la TDT ens ha portat la recepció dels canals 9 del País Valencià i IB3 de les Illes Balears, en aquest darrer he descobert una perla digna de consideració i de remarcar: el Capità Llengua, no hi calen comentaris. Tot seguit poso uns videos penjats al Youtube:

Per defensar els pronoms febles i fomentar el bon ús del català, el Capità Llengua heu de cridar!!

I recordeu, pareu esment en la recerca dels mots escaients!

Aquest personatge, amb una mica més d'humor m'ha recordat aquell vell conegut dels espectadors de TV3 als anys 80 -El Capità Enciam- i la seva cèlebre frase "els petits canvis són poderosos"

Nous episodis del Capità Llengua:
11/02/2010

19/2/2010

25/02/2010

5/03/2010

12/03/2010

El municipi de Catalunya amb el nom més llarg

2010-02-06T12:53:00.004+01:00

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Aquest és el municipi (que no poble) de Catalunya que té el nom més llarg. I dic municipi i no poble, perquè el municipi es va constituir com a tal als anys 70 del segle XX per la unió dels municipis de Cruïlles, de Monells i de Sant Sadurní de l'Heura (aleshores també conegut com a Sant Sadurní de la Bisbal).

A la vegada Cruïlles estava format per varis nuclis, barris o veïnats, com el de Santa Pellaia, a tocar de Cassà de la Selva, Sant Miquel de Cruïlles, Sant Cebrià dels Alls, a la vora del Puig d'Arques, Sant Cebrià de Lledó, també anomenat popularment "Els Metges", Rabioses, el Rieral (avui incorporat a Rabioses) , Tapioles (la zona on es troba Can Font de Muntanya), el Veïnat de la font, la Bordeta, i més recentment el Puigventós, a tocar de la Bisbal d'Empordà, que ha esdevingut el nucli més poblat de tots...; Monells compta amb el veïnat de Sies i el Veïnat del Rissec, i Sant Sadurní de l'Heura amb els barris d'Estrabau, de Banyeres, de Sant Joan...

Sant Cebrià dels Alls

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, situat als contraforts de les Gavarres, compta amb una gran part del terme municipal (el més gran del Baix Empordà, amb 99,83 quilòmetres quadrats)dins d'aquest massís muntanyós tan representatiu del bosc mediterrani, un dels més ben conservats, i s'estén fins a la Urbanització Rio de Oro a Calonge, per una banda i per l'altra fins a Cassà de la Selva i fins a tocar els termes de Quart i Llambilles.

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura compta avui amb una població d'uns 1.300 habitants, essent el nucli més poblat el veïnat de Puigventós amb uns 400.

Enllaços relacionats:

Viquipèdia: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura decideix

Web oficial de l'ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Bú bup parc

2010-02-02T18:58:00.005+01:00

Cadellets esperant adopció

El refugi/escola Bú Bup Parc és un centre d'acollida de gossos, abandonats o perduts a la zona de la Bisbal d'Empordà. Es troba situat a les afores de Castell d'Empordà en un indret cedit per l'ajuntament de la Bisbal ara fa uns cinc anys que havia estat ocupat per un fracassat cremador d'escombraries, i és un lloc on els gossos que estan en aquesta situació troben allò que necessiten de mans d'en Xevi, la Belén, la Laura i tota una colla de socis, col·laboradors i voluntaris que hi dediquen el seu temps per tal d'atendre aquests gossos i donar-los llargues passejades per l'entorn de les instal·lacions, on es respira la pau d'aquest ondulat terreny situat entre Ullastret, Castell d'Empordà i el riu Daró.

El centre és gestionat per la Fundación Altarriba, que des dels seus inicis ha practicat la política de sacrificis "0".

En "Chenchu" (l'avi del refugi)

Els gossos es poden adoptar o apadrinar. Cal esmentar que per donar un dels gossos que hi ha en el refugi en adopció, exigeixen uns requisits mínims a la persona que el vol adoptar: ha de ser una persona que estimi els animals i que en tingui cura; mai lliuraran un gos en adopció a un caçador o per tenir lligat amb una cadena.

Tots els gossos que es donen en adopció han estat vacunats, tenen microxip i esterilitzats.

Vista de les instal·lacions

Com arribar-hi:

Alguns vídeos penjats al Youtube referents al Refugi Bú Bup Parc:

La teoria de l'evolució

2010-01-30T16:11:00.004+01:00

A través de la teoria de l'evolució gestada per Darwin l'home intenta arribar per la deducció científica a explicar el perquè els éssers vius són com són i com han arribat a ser-ho.

Avui he sentit una altra teoria en consonància amb la darwiniana de l'evolució per explicar el perquè els braços de les persones tenen una llargada i no una altra.
L'explicació és molt simple: els braços tenen la llargada justa per poder-nos fregar el cul. Les persones amb els braços més llargs es trepitgen les mans i s'extingeixen quan es foten d'oros, i les persones amb els braços més curts són incapaces de netejar-se i, si no reben assistència de tercers, la qual cosa les converteix en dependents i amb la impossibilitat de sobreviure en èpoques difícils.